En un món on algunes relacions interpersonals transcorren ja pels fluxos de bits que creuen el planeta en mil·lèssimes de segon, la passada quinzena es va posar de manifest a la llista de sentmenat.com una sensibilitat compartida per un nombrós grup d’internautes sentmenatencs i que ha aconseguit travessar els camps electromagnètics per projectar-se com un tema obligat de conversa de carrer, de botiga i de cafè.
Només va faltar que una joveneta demanés ingènuament, a un grup d’internautes bregats en discussions bizantines sobre el sexe dels àngels, si s’estimaven més posar remei a l’estat de brutícia permanent que pateixen els entorns naturals de la vila o bé continuar discutint sobre el problema que té el Montilla amb els pronoms febles.
I va funcionar! Al començament hi havia algú que tossia (“els boscos són privats, ja els netejarà el seu amo!”, “jo no aniré a recollir la merda dels altres!”…) . Però al cap de pocs dies, i gràcies a la tenacitat d’aquesta joveneta, ja hi havia una companyia de “cibernautes” disposats a seguir-li el rastre per posar fi a l’incivisme crònic que pateixen els nostres boscos.
I és cert! Caminaires, excursionistes, passejadors i caminants solitaris coincideixen darrerament que els boscos de Sentmenat són un autèntic Sant Llàtzer. Sembla mentida que en una època on les administracions ja han posat tots els mitjans a l’abast del ciutadà per tal que sigui fàcil i còmode desfer-se discreta i cívicament de la porqueria, encara quedin persones humanes entossudides a deixar el seu rastre de pura xena per allà on passen… o allà on van a fer destrosses.
Passejar tranquil·lament pel camí de Montllor, pel Pla de Coloma o per la Carena (de mestral a garbí) està començant a deixar de ser un goig per convertir-se en un suplici per als ulls més encegats. I no parlem d’altres indrets tant o més emblemàtics com els diversos camins, senders i corriols que porten a Guanta, Font de Bou, font del Gurri, Torre Roja, Pla de les Absoltes, Can Mas o Can Gibert
En els temps que corren ja sembla mentida que algú sigui capaç d’abandonar al bosc un envàs de plàstic o de paper, alumini laminat o una llauna de refresc; però un frigorífic, una rentadora, les runes de la cuina o el bany recentment reformats, ja ultrapassen el límit del patetisme. Vivim en un dels darrers reductes naturals de la gran urbs, som conscients que perilla la bellesa del territori que ens han llegat els nostres avantpassats i estem amatents a qualsevol dels desastres urbanístics que ens regalen massa sovint especuladors i administracions, però de vegades no sabem ni endur-nos a casa una simple burilla, el paper d’embolicar l’esmorzar o el vàter que ens hem emportat distretament al bosc mentre els paletes ens reformaven la “toilette”. Ja està bé!
La tenacitat de l’Alba Cruells i l’aportació contínua de proves (vídeos i fotos) que anaven fent contínuament els militants voluntaris d’aquesta empresa, farts de veure tanta deixalla fora del lloc que li correspon, es van aplegar al voltant d’un únic objectiu: conscienciar-se i conscienciar els vilatans que el patrimoni natural no pot ser el “campi qui pugui”. La merda, cap a casa, i de casa als contenidors o a la deixalleria. El bosc i tots els entorns naturals de Sentmenat han de romandre nets per oferir-nos-els i oferir-los a visitants en un estat intacte que incentivi el goig i el plaer del contacte amb la natura.
Arran d’aquesta trobada de gent sensibilitzada i a través de la llista de sentmenat.com, l’Alba Cruells va aconseguir somoure les soques adormides d’una companyia de voluntaris disposats a fer el que calgui per posar remei al desori i lletjor que pateixen les masses forestals. Amb la seva empenta, il·lusió i estratègies de convenciment adhoc va aconseguir mobilitzar un batalló, i fins un regiment de persones viculades a associacions com la Societat Coral, el GEPS, les entitats esportives l’estament educatiu i fins i tot la col·laboració entusiasta de l’ajuntament.
D’aquesta manera, dels bits es va passar al carrer i les ones electromagnètiques van donar pas a l’oreig franc del bosc i a les xerrades amb un cafè o una birra al davant. Ara mateix, a Sentmenat, tothom en parla. Tothom és conscient que cal fer alguna cosa per evitar el desastre definitiu. A cap sentmenatenc se li escapa que si es mantenen els boscos nets no solament millorarà la qualitat de vida, sinó que ens tothom es sentirà millor i serà més feliç. Per tant és obvi que els seus efectes ja s’han començat a notar des que fa aproximadament quinze dies l’Alba iniciava els seus envits ecològics a la llista de Sentmenat. Ara, però, resta la posada en escena, comptant amb tota la població entusiasmada (els que “miren” Internet, els que prenen “xarrupets” a la fresca i els que miren la tele). Sí senyors! Per al dia 30 de setembre hi ha convocada una gran sortida al bosc, que s’espera que sigui multitudinària, per fer dissabte: recollir tot el que es pugui recollir, netejar fins a fer que tot brilli i marcar allò que necessiti altres forces més potents (màquines, grues…) per ser retirat per l’ajuntament.
Doncs el projecte ja és en marxa i s’hi ha implicat un munt de gent. Ara, però, cal organitzar-ho tot plegat i caldran esforços, idees, propostes i visions. Ja s’ha realitzat la primera reunió organitzativa (el passat di 16 de juliol), també es compta amb un cartell promocional dissenyat per Jordi Vinyets i un seguit d’entitats arrelades a la vila ja han promès el seu suport.
Caldrà fer molt d’impacte. No tant pel fet de la recollida de deixalles en si mateixa, sinó per l’alt grau de significat que conté aquesta intenció. Es tracta de colpir el cor i la intel·ligència dels vilatans amb cisell de foc. El bosc és per respectar-lo. Només així el gaudirem plenament i estarem en pau amb la mare natura.
Més informació
Sentmenat Boscos Nets
