No se per on començar, però crec que ho faré fent un resum de la situació: El dia 8 de juliol de l’any 2000, per desgràcia, la meva mare va ser envestida per una motocicleta en el pas de vianants que hi ha davant l’ambulatori, el dia 9, al cap de 10 hores moria al Taulí, ja que en l’accident es va seccionar la base del crani i no entrava oxigen al cervell. Us puc assegurar que van ser les 10 hores més angoixoses de tota la meva família. És molt dur relatar aquest petit paràgraf i encara avui desprès de 8 anys no hi ha dia que no m’esfarrifi quan passo per davant d’aquest pas.
Molts us preguntareu perquè us ho explico. És molt senzill, des d’aleshores quasi cada any hi ha hagut un accident just en el mateix tram, una mica més amunt o més avall però al mateix lloc; de fet hi ha hagut dues morts i que jo recordi tres accidents, l’últim ahir al migdia, una nena, que pel que he pogut saber ahir a la tarda estava fora de perill, per sort.
La meva família va instar en aquell moment a l’Ajuntament que adoptés una solució no només al problema del passeig sinó del trànsit en general, ja que en aquells moments ja es començava a congestionar durant tot el dia, com ara estem patint.
L’Ajuntament va fer arribar l’escrit a la Direcció General de Carreteres de la Generalitat i aquesta va despenjar-se amb la instal·lació de dues cruïlles semafòriques que a hores d’ara no serveixen per a res ja que, i segurament coincidireu amb mi, quan estan oberts tothom corre encara més. Per si és poc, a més, l’Ajuntament d’aquell moment va instal·lar un semàfor més a l’entrada del poble per donar accés al nou institut, per acabar-ho d’adobar, sàvia decisió!
El trànsit desmesurat que estem patint a Sentmenat, a la meva manera d’entendre, és fruit d’una mala previsió en el creixement desmesurat que hem patit fins ara a Sentmenat. Recordo que l’any 1998 va ser aprovat el Pla General d’Ordenació Municipal i molts estaven contents, però ningú va caure en que si no es feia previsió dels accessos al municipi ens trobaríem amb el que ara patim amb el trànsit.
Perquè us explico tot aquest rotllo? dons perquè vull fer una pregunta a tots plegats. Quants accidents o morts més haurem de patir fins que la Generalitat es decideixi a fer alguna cosa? Jo crec que ara ha arribat el moment de fer-nos sentir, que no només ens conèixin a Sentmenat per la MAT, que ja ha generat prou comentaris; anem a la Generalitat a Barcelona i fem veure als tècnics i dirigents que estan asseguts a les cadires que el problema a Sentmenat és cada dia pitjor que es necessita una solució urgent. Demanem a l’Ajuntament que faci gestions davant els departaments corresponents i ajudem-lo a fer força si cal amb mobilitzacions, recollida de firmes, talls dels trànsit, etc, ja que si ho fa tot sol tot sol segurament li enviaran una carta dient que no és un tema prioritari per al Departament.
Que en penseu de tot plegat?
