Àlex Gómez-Font. Quan l’any passat es va celebrar el I Festival Internacional d’Arpa de Sentmenat, molts pensàvem que ja era hora que es fes un esdeveniment cultural interessant a la nostra vila. A la vegada, dubtàvem que l’esdeveniment tingués continuïtat en futures edicions. Aquest any, amb la celebració del II Festival, podem dir que els dubtes han desaparegut i que el aquest s’ha consolidat dins la vida cultural de Sentmenat. A més, el festival ha esdevingut un dels esdeveniments dedicats a l’arpa més importants arreu del món.
En aquesta segona edició hi ha hagut una gran afluència de públic. Unes tres mil persones han anat passant pels diferents concerts i activitats que s’han realitzat al recinte del festival, que a la vegada ha servit perquè la nostra vila rebi molts visitants i sigui més coneguda. Molts d’ells han dinat i sopat en alguns dels bars i restaurants del nostre poble. És a dir, d’una manera o altra, el festival també ha creat riquesa al poble i l’ha donat a conèixer. Ha estat curiós observar com aquests tres dies de festival, alguns establiments tenien força tràfic de gent que anava a menjar plats de les seves cartes.
Dit això, em centraré a parlar del que ha estat l’edició d’aquest any. D’entrada, i a diferència de l’any anterior, en aquest edició hi havia una infraestructura molt més complerta. Hi havia dos escenaris que s’anaven intercalant. Durant el matí i fins a les vuit del vespre, els concerts es feien a l’escenari petit. A partir de les vuit, els concerts es feien a l’escenari gran de l’esplanada del recinte. Dins la casa hi havia una exposició de diferents tipus d’arpes i de fotografies de l’edició de l’any anterior. A la part superior del recinte hi havia un sevei de bar més que acceptable i també hi havia una parada on es podien prendre tot tipus de gelats, granissats i orxates, el què feiz encara més agradables els concerts.
Una de les coses que ha donat un segell de qualitat al festival han estat els avisos que anaven sonant pels altaveus anunciant els concerts, quan començaven i qui tocava.
Passant a parlar de l’arpa, en aquesta edició han estat representats diferents tipus d’arpes i països. Hem vist l’arpa de pedals, l’arpa barroca, l’arpa celta, la kora… I hem vist diferents conjunts i intèrprets d’arreu de la geografia: Escòcia, la Bretanya francesa, Argentina, el País de Gal·les, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Xina i evidentment, Catalunya.
Els concerts han estat molt diversos i el públic ha anat decantant-se cap a uns o cap uns altres. Un dels concerts que va crear més expectació, i que es va disfrutar d’allò més, va ser el que va dur a terme l’arpista argentí Daniel Jordán. Si fins ara crèiem que l’arpa era un instrument dins del folklore de cada país o bé dins de la música clàssica, Daniel Jordán va fer un repertori d’allò més curiós, demostrant-nos que l’arpa pot ser un instrument modern i que té cabuda en qualsevol estil. Davant la sorpresa del públic va interpretar peces dels Beatles, Serrat o Eric Clapton entre altres.
També amb una arpa de pedals, vam poder veure un altre tipus de repertori, diferent, més clàssic i molt interessant realitzat per Eleonor Turner i executat amb un virtuosisme i una perfecció que ens van deixar bocabadats.
A part d’aquests dos artistes, per l’escenari petit també van passar Sam Sussho i Jochen Vögel, dos vells coneguts del festival, ja que ja havien estat presents l’any anterior. Tots dos van mostrar-nos el bo i millor de la Kora i de l’arpa celta. En aquest sentit Vögel és d’aquells artistes que per la seva presència dalt de l’escenari no deixa ningú indiferent.
També a l’escenari petit, el diumenge al matí es va celebrar un concert del tot curiós, amb La Escampavita basat en el repertori musical del barroc espanyol. La música i l’escenari en el qual ens trobàvem van fer que el concert fos una delícia.
A l’escenari gran hi van desfilar altres artistes com Cecile Corbel que tocava una arpa celta i cantava acompanyada d’un guitarrista força interessant. El seu repertori va ser del tot interessant i va fer les delícies del públic. Phamie Gow quartet, també va fer les delícies del públic i, acompanyada d’un nombrós grup, va fer un repertori i una música d’allò més interessant. Rachel Hair també es va presentar a l’escenari gran amb una barreja del seu repertori entre arpa ecocesa i irlandesa. Acompanyada d’un guitarrista que donava unes pinzellades de jazz. Amb tot, el duet no ha estat del millor que ha passat pel festival.
Gran impressió va ser la que va causar la xinesa Zhang Ye intrepretant un instrument tant antic com el “Guzheng”, arpa horitzontal, i desplegant un virtuosisme aclaparador amb sons que no estem acostumats però que a la vegada ens fan descobrir una altra manera de fer música.
Menció a part, es mereix Vincenzo Zitello, que amb la seva sola presència dalt de l’escenari gran ens va mostrar la força del seu repertori amb l’arpa cèltica i bàrdica, i mostrant-nos les diferències entre el so mediterrani i el del nord. La seva interpretació va ser magistral i va sorprendre a tothom quan al final del concert va interpretar una peça amb ambdues arpes, una a cada braç. Amb el seu virtuosisme va deixar el públic bocabadat.
Per la seva banda, Josep Maria Ribelles, amb el seu pas pel festival ens ha demostrat que és un dels grans intèrprets d’arpa del nostre país. El seu repertori ens acosta a tota la tradició musical popular catalana fins a finals del segle XIX. També ens acosta instruments als quals estem poc acostumats i que ens criden l’atenció al veure’ls al costat de l’arpa, com la viola de roda o el sac de gemecs. Un concert que va servir per tancar l’edició d’aquest any del festival, que va ser tot un èxit.
Tot just s’ha acabat aquesta segona edició i ja estem esperant l’edició del III Festival Internacional d’Arpa de Sentmenat que de ben segur encara serà molt més conegut arreu del món.
