Com s’hi ha arribat?
Després de quasi 3 anys i gràcies a la majoria absoluta de CiU a l’Ajuntament de Sentmenat, amb la Núria Colomé al capdavant, podem dir sense equivocar-nos que el municipi està en ruïna. Expressió d’una gestió econòmica nefasta? Doncs, sí.
Cal dir que, malgrat la greu crisi econòmica amb molt d’atur que sofreix la nostra societat de forma global, des de ben bé a finals del 2008, i aquesta també afecta a Sentmenat, aquí el govern de CiU sembla que no faci res per fer-li front, de veritat. Això sí, en propaganda dient que fan coses, no han escatimat cap esforç.
Anem a pams: els augments de sou de l’alcaldessa, l’alliberació a mitja jornada d’una regidora, l’ampliació del nombre de Juntes de govern, la contractació de 9 persones de confiança (camuflats com a tècnics i coordinadors) al servei exclusiu de qui els ha contractat (CiU) i no del poble, amb un cost de més de 400.000 euros, que no hi havia al 2007 quan van entrar a manar. Fa gràcia, per no dir pena, que tot això ho han justificat dient que hi hauria una major “professionalitat” i “dedicació”. Serà per arruïnar l’ajuntament, irònicament parlant.
Una inversió com és la piscina coberta a Can Vilar, amb un cost total de 4’4 milions d’euros es fa en unes males condicions econòmiques i contractuals, que condicionen les finances presents i futures de l’Ajuntament. A més a més, tampoc és el millor moment per fer aquest equipament, ni el lloc més adequat.
Unes liquidacions pressupostàries negatives del 2008 i 2009 amb 1 milió d’euros acumulats i amagats dins la comptabilitat, que han propiciat un Pla de sanejament que deixa paralitzat l’Ajuntament, perquè aquest Pla quasi carrega tota la seva execució a les despeses generals de funcionament i manteniment fent difícil el compliment dels serveis que actualment es presten al municipi i a la qualitat d’aquests.
Un augment de la pressió fiscal (a base dels impostos municipals) superiors a les previsions d’inflació que ja hem vist pel 2009 i 2010 i veurem encara més en el futur segons el Pla de sanejament.
A més a més un endeutament que pot arribar a finals del mandat al 2011, de més de 6 milions d’euros en total. L’estat dels fons municipals han passat del juny del 2007 a març del 2010 de 6’4 milions d’euros a 4’3 milions.
Tot això agreujat amb una manca d’una intervenció municipal veraç i capaç, ja que aquestes funcions han passat d’un interventor de carrera (com sempre havia estat), a un càrrec de confiança i ara, encara més greu, a un del partit.
No només la ruïna és econòmica, que ho és, sinó també hi han un quants assumptes prou complexos i exemplificadors de la gestió de CiU a l’Ajuntament que convé explicar, ja que la ruïna també és en la forma de fer i també desfer:
1. Haver llençat a les escombraries el projecte d’una residència i centre de dia que s’havia de construir a Can Peric, amb un conveni signat amb la Generalitat de 2’5 milions d’euros amb el 60% de places públiques per la residència i el 100% de les de centre de dia. Això hauria comportat una gran inversió amb aquest nou equipament i podria haver creat 50 llocs de treball fixos. Convé dir que aquest projecte hauria suposat la més gran inversió per a la gent gran a Sentmenat. Perquè d’instal·lacions públiques: escolars, sanitàries, esportives i culturals, ja n’hi han al municipi.
2. Han venut fum en les polítiques d’habitatge: un projecte a Can Vilar que havia de ser la gran aposta del govern de CiU en aquest tema. Un terreny municipal de 5.442 m2, on podrien sortir fins a 40 habitatges de protecció oficial en la modalitat de preu concertat, adjudicat a una empresa constructora amb nom de fundació vinculada a CiU en que farien del total 17 habitatges en règim de lloguer, l’entrega de dos habitatges gratuïts destinats a fins socials i donarien a l’ajuntament la quantitat de 2.850.000 euros. Aquest gran negoci ha acabat sent un clar exemple d’un tracte de favor per part del govern de CiU, que no han estat capaços de demanar-li ni els danys i ni els perjudicis a la fundació, com hauria d’haver estat la seva obligació per no complir amb els compromisos de l’adjudicació.
Cal tenir en compte que, al nostre municipi, hi ha una gran dependència del sector de la construcció i dels seus derivats, amb la qual cosa s’hauria d’haver apostat per un Pla local d’habitatge que hauria apaivagat bastant la crisi d’un motor econòmic de petits empresaris i treballadors del ram que han hagut de tancar i/o anar a l’atur.
3. On hem vist la verdadera cara de CiU, ha estat amb els temes relacionats amb Urbanisme. Aquí hi han tres mostres: van començar fent una modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) on l’interès general de conservar la previsió de que, en un futur, hi hagués una façana urbanitzada a la riera de Sentmenat al seu pas pel barri de Can Palau, a un caprici, perquè una família pogués construir una piscina.
Ara tenim sobre la taula un tema encara més greu: per una banda, la supressió d’una clau urbanística que protegeix el sòl no urbanitzable i, per l’altra, una requalificació de sòl no urbanitzable que beneficia exclusivament a una empresa de la carretera de Caldes. El PSC ha dit, en bon criteri, que està a favor de l’ordenació de les industries de la carretera de Caldes, però que es faci amb una revisió del POUM i no amb una modificació puntual d’aquest, ja que així es respecta més l’interès general i es donarien millors garanties jurídiques.
Tampoc, amb la sentència d’apel·lació del Pla del Castell que declara ineficaç la reparcel·lació, veiem que CiU ara no defensa l’interès públic, ja que no fer res ens posa en un nou embolic jurídic i la possibilitat d’estar subjectes a fortes indemnitzacions i/o devolucions de cessions (entre elles la del Castell actualment en obres de restauració mitjançant un conveni amb el Departament de Cultura de la Generalitat). La veritat és que no sabem què busquen amb aquesta manera d’actuar, ja que CiU és corresponsable del POUM del Pla parcial i dels noms dels carrers d’aquest lloc amb el seu vot favorable.
4. Les propostes del govern de CiU han malbaratat una oportunitat per millorar les condicions econòmiques del municipi i la reducció de l’atur. Concretament a Sentmenat, s’han rebut més de 2’1 milions d’euros en dos anys per part del Govern espanyol. Una dada de com han gestionat aquests fons extraordinaris és a l’any 2009: van adjudicar, definim-ho com a curiosa casualitat, casí 1 milió d’euros a l’empresa constructora que va perdre l’adjudicació del contracte de construcció i gestió de la piscina coberta, gràcies a un plec de condicions que no donava prioritat a la contractació de més aturats del municipi, quan el cert és que l’atur continua la seva escalada assolint una nova xifra rècord a Sentmenat. El mes de març de 2010 ha deixat sense feina 21 persones (3,34% més respecte al mes de febrer) amb un total de 650 persones inscrites al Servei Català d’Ocupació: un increment superior al del global de la comarca, que ha estat d’un 2%. El PSC ha dit que, per aquest 2010, trobem a faltar una important inversió al polígon industrial de Can Clapers que és el principal lloc que ha de generar llocs de treball i activitat econòmica al municipi. Ara arribaran a Sentmenat un dels compromisos de la Generalitat: 13 nous llocs de treball per a persones aturades, mitjançant un Pla extraordinari d’ocupació local. Malauradament el nostre municipi amb el govern de CiU al capdavant de l’Ajuntament no ha estat capaç de fer res per impulsar polítiques actives per ajudar a reduir l’atur a nivell local: totes les ajudes econòmiques que arriben a Sentmenat són d’altres administracions supramunicipals gestionades pels socialistes. La ruïna que ens ha portat CiU a l’Ajuntament aquí es fa molt evident.
En el projecte de CiU pel nostre poble, no hi entra afavorir als més desvalguts ni a la cohesió social.
5. A Cal Milionari, CiU finalment no ha tingut més remei que tirar endavant un Pla especial per l’assignació d’ús al sistema d’equipaments i dotacions d’àmbit municipal amb una documentació tècnica a l’expedient on no hi ha cap plànol èxplicit i que deixa clar els perjudicats: el conjunt de la finca i els veïns de l’equipament. A més a més, la Comissió tècnica municipal del patrimoni no ha elaborat un informe preceptiu tenint en compte la catalogació d’aquesta en el Catàleg i Pla especial del patrimoni de Sentmenat. I, d’altra banda, no tenen en compte l’informe de l’arquitecte municipal on especifica que aquesta finca no té les condicions idònies per l’ús assistencial, ja que cap dels itineraris d’accés reconeix les condicions d’itinerari adaptat per l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques donades les pendents que són superiors al 8%.
Convé dir que la història de Cal Milionari amb l’Ajuntament comença al 1979 on es van fer els primers intents per comprar la propietat i fer-la municipal per fer-hi una Escola bressol, que es va frustrar perquè aquesta finca va anar a parar a mans privades. Aquestes van fer diferents intents per treure-li rendiment urbanístic que, afortunadament, no van fructificar per l’oposició dels respectius governs municipals del PSC al front de l’Ajuntament. Finalment a l’any 1996 per mitjà d’un conveni urbanístic es van fer els primers passos perquè la finca de Cal Milionari passés a mans municipals. A principis de la dècada dels 2000 comença una nova etapa amb l’ocupació física de l’espai per part de l’Ajuntament i que gràcies a diferents subvencions: com han estat els plans de treball en diferents anys consecutius amb la rehabilitació i millora dels patis, espais i jardins existents, molt malmesos per tants anys de no fer-hi cap manteniment, i amb l’ajut econòmic de fons europeus per a la casa, on més endavant s’incorporen elements artístics. Cal destacar la voluntat política dels governs municipals del PSC que fan possible l’ús públic de la finca per fer-hi tots tipus d’activitats culturals, festives i representatives de caràcter gratuït que obren l’espai a la gent del municipi. A més a més, s’aprofita els antics garatges de Cal Milionari per fer-hi un Casal pels joves que des del 2002 fins ara està donant servei. I, finalment recordar que des del 2006 la finca està dins el Catàleg i Pla Especial del Patrimoni de Sentmenat que s’ha aprovat definitivament el 2009.
Ara el PSC i jo especialment amb les meves anteriors responsabilitats, hem de fer autocrítica ja que, al 1999 vam prometre molt alegrement que a Cal Milionari s’hi faria un centre de dia i que, al llarg d’aquest temps, la no realització d’aquesta promesa ens ha pesat com una llosa, malgrat les explicacions donades. Però també és de justícia dir que, en el mandat del 2003, s’ha avançat en la necessitat de disposar d’un equipament que cobreixi més necessitats per a la gent gran de Sentmenat i no va estar fins al 2006, amb el Govern de Pasqual Maragall, que vam aconseguir un conveni per finançar la construcció d’una residència i centre de dia que s’havia de materialitzar a Can Peric. De la mateixa manera que hem reconegut el nostre error inicial, s’hauria de reconèixer també el treball fet per tenir aquest projecte per Sentmenat. Però des del 2007 la responsabilitat no és nostra sinó de CiU.
6. La política laboral de CiU a l’Ajuntament tampoc no ha estat exempta de crítica per part dels propis treballadors d’aquest, que entre d’altres coses, han escrit a l’alcaldessa el següent: “Aquests empleats han continuat treballant amb el mateix compromís vers la seva feina i les tasques que li han estat encarregades i són els mateixos a qui vostès, fa ara poc més de dos anys, van comunicar la seva intenció de respecte, col·laboració i no discriminació. Promeses que sembla han quedat en l’oblit.
Des del seu nomenament en juny de 2007 i fins a dia d’avui, el col·lectiu de treballadors hem anat trobant-nos amb diverses accions i actituds que considerem reprovables, lluny de la normativa legal i completament desproveïdes de respecte i equitat. Són ja masses les actuacions que s’han callat i sofert i amb les que considerem no s’han respectat els procediments legals que són inherents a una administració local.”
Aquí queda ben explicat com han anat les coses amb els treballadors de l’Ajuntament.
7. Pel que fa a les urbanitzacions, és bo recordar que, quan CiU estava a l’oposició a l’Ajuntament, aquestes van ser uns dels seus camps de batalla. El fet era de posar en evidència al govern municipal. Aquesta política de desgast al final va rebre els seus fruits: una millora electoral de CiU a aquestes zones del municipi. Ara la realitat del que portem de mandat és que no s’ha fet res de res, i només ha estat gràcies al Pla “Zapatero” que s’ha millorat diferents trams del clavegueram i pavimentació a Pedrasanta i Can Canyameres, per un valor de més de 800.000 euros que no han complert els objectius que tots esperàvem de millora més integral pel conjunt d’aquestes dues urbanitzacions. Lluny han quedat propostes com les que possibilitaven la connexió de les aigües brutes per decantació amb el Poblenou de Sabadell i el soterrament de les línies elèctriques de les zones verdes. Amb això queda demostrat que CiU ha tingut i té altres prioritats, a més a més com exemple, val a dir que tampoc han estat capaços de posar (o trobar un lloc) per una torre de comunicacions per telefonia mòbil, que falta fa a la zona, finançada el 100% pel Govern de Catalunya. També dir que ni el veïns de Can Fargues han aconseguit un compromís d’ajut econòmic per tirar endavant les obres de reurbanització d’aquesta zona.
8. Una altra de les qüestions en què CiU s’ha esmerçat ha estat, en uns casos, la negació de les coses que s’han trobat fetes o encarades de l’anterior mandat i, en altres, menysprear la col·laboració oferta pel PSC en tirar endavant projectes i assumptes d’interès pel conjunt del municipi. Malauradament no és un de sol sinó que en són molts:
- La variant de Sentmenat quasi tres anys dient CiU que negocien. Això sí, ells sols i, al final, en aquest mandat no la veurem començar. Ara, a corre-cuita ens proposen una moció de recolzament.
- Endarrerir la posada en funcionament del nou CAP al Padró per falta de capacitat econòmica per fer front als imprevistos i, a més a més, tenen la barra de donar-li la culpa al Departament de Salut, quan encara CiU no ha resolt el tema d’una major accessibilitat i millor senyalització, que això sí és responsabilitat municipal.
- La construcció i posada en funcionament de la nova Escola bressol a Can Baixeres, també endarrerida perquè primer s’havia d’assegurar el finançament de la piscina coberta.
- El compromís per construir el nou Col·legi de primària a Can Baixeres per part del Departament d’Educació que només volen lluir els de CiU, el seu aconseguiment, amb la qual cosa no s’avança. Amb aquest tema fa falta unitat de la comunitat educativa i de tot l’Ajuntament.
- Atribuir-se tots els mèrits en la construcció de les grades, vestuaris i gespa artificial del Camp de futbol, que ha acabat sent una nefasta gestió en el procediment de canviar d’empresa constructora i acabament de les obres.
- Tenir un nou vial en front del Col·legí de la carretera de Castellar i Can Ramoneda amb un semàfor que garanteix una millor seguretat als vianants, finançat al 100% per la Diputació de Barcelona que encara els hi han de donar les gràcies i després, volen que aquesta, faci més millores i tracti per igual les necessitats a la carretera de Sabadell.
- La compactació de les línies d’alta tensió de Can Vinyals, encara per fer, donant-se-les de grandesa en front Red Eléctrica Española SA i aquests, fent els que els dóna la gana, amb la línea de molt alta tensió Sentmenat/Bescanó.
- Fer importants millores amb la xarxa del clavegueram a la zona de Tèxtil Besòs fins el pont de la carretera de Sabadell i la urbanització de Can Fargues que han passant desapercebudes, perquè ja s’ho vam trobat tot fet de l’anterior mandat.
- No ser capaços d’explicar públicament el conveni amb el Departament de Cultura que es van trobar fet, ni ara garantir la continuïtat a les obres de restauració del Castell, ni tampoc encara definir l’ús futur de forma consensuada d’aquest.
- La nova sala de cultura d’ús compartit entre la biblioteca i la rectoria, amb el finançament acordat en l’anterior mandat, que encara a hores d’ara, no saben què fer i quina utilitat ha de tenir.
- No tenir capacitat per tirar endavant el projecte social i cultural a les últimes naus de Tèxtil Besòs i només gràcies al Pla “Zapatero” s’executarà una part que pot malmetre i condicionar un projecte més global sense el consens de la resta de grups municipals, com sempre s’havia tractat aquest tema.
- Les obres de millora del passeig Josep Anselm Clavé queden aturades “sine die” perquè s’han acabat els diners del Pla “Zapatero” i no tenen capacitat econòmica per acabar-les: hi han d’altres prioritats… per CiU.
- Convertir l’interès general d’una millora en el subministrament elèctric al municipi en una donació de 300.000 euros per la piscina coberta i després vendre’l com una gran gestió de CiU.
- No aprofitar el compromís de més transport interurbà que ha ofert el Departament de Política Territorial i Obres Públiques per millorar la comunicació amb Sabadell i també amb Caldes de Montbui, donant un millor servei a Pedrasanta i Can Canyameres.
- Proposar al·legacions conjuntes al Pla territorial metropolità de Barcelona, després de no fer els deures com Ajuntament, per part de CiU, en preservar el sòl no urbanitzable, recolzar el creixement previst en el nostre POUM i enredar encara més el traçat del Quart Cinturó o Ronda del Vallès al seu pas per Sentmenat.
- Vendre fum en la recuperació de l’antic Centre República del carrer de Caldes, que només serveix per crear expectatives que després acaben en frustracions.
- Una altra frustració serà l’Escola de Música, que contradictòriament, primer no saben on fer-la i després no es podrà fer perquè és un projecte inviable pel volum econòmic la creació d’un servei públic per un municipi de la nostra dimensió. A més a més, ha acabat amb iniciatives privades que donaven el servei a la població.
I, per acabar aquesta extensa part, simplement recordar el poc interès i la nul·la capacitat en la celebració dels 30 anys d’Ajuntaments democràtics, amb un acte institucional que va acabar sent casi un acte de partit, com sí CiU fos l’únic partit que ha existit i existeix, a Sentmenat.
