És obvi que unes eleccions autonòmiques no representen cap referèndum d’independència, no obstant, si ho penséssim d’aquesta manera, els catalans podríem ser independents l’endemà mateix de les eleccions.
M’explico, hi ha tres partits catalanistes al Parlament amb possibilitat d’assolir la majoria absoluta si formessin govern plegats; així doncs, un cop celebrades les eleccions i veient els seients que té cada partit podrien unir-se deixant de banda les seves ideologies (liberals i socials) per arribar a l’objectiu comú de crear un Estat nou, sense negociacions ni sotmetiments a Espanya.
Ja no ens caldrien Tribunals Constitucionals ni Corts Espanyoles per res, el Parlament de Catalunya tindria la legitimitat del poble català per proclamar la independència política, econòmica, judicial, cultural i social.
Malgrat tot, l’elit econòmica i els poders fàctics que dominen i són representats per Convergència i Unió no volen pas la independència, ni en pintura, per por de perdre el seu poder a la resta d’Espanya. És normal, doncs, que els catalans ens sentim més frustrats que mai. No oblidem que l’Espanya d’avui és una continuació dels vencedors de la Guerra Civil d’ahir que durant 40 anys tan de mal ens varen fer, primer eliminant tot rastre d’autogovern assolit per la II República, segon prohibint la llengua i la cultura catalana i tercer, conduint el país al desastre i a l’endarreriment econòmic. No oblidem que aquells que van enriquir-se i molt, són els mateixos que avui ens controlen des dels grans mitjans de comunicació, des de la política, la justícia, etc. Son els mateixos que si han de defenestrar algú, com últimament s’està fent amb Laporta i s’ha fet també, per posar un exemple, amb el jutge Garzón pel tema de la memòria històrica, es fa sense miraments. L’objectiu és destruir l’adversari, que se’n parli molt i malament.
Aquest cop crec que no ho aconseguiran. Si una cosa està fent bé la dreta espanyola és fracturar un país ja de per si dividit i inestable des del seu origen històric com a “nació” (de nacions).
Tenim la primera oportunitat després de la sentència del Tribunal Constitucional de dir, i demostrar, en unes eleccions democràtiques qui som, què som i què volem ser.
Ara toca, SI!
Visca Catalunya Lliure.
