La primera dècada del nou mil·lenni ens ha deixat, segons el meu punt de vista, més coses dolentes que bones. Ara mateix pel cap només em passen coses dolentes que han succeït o s’han vist augmentades (digues-me pessimista): una, el terrorisme internacional, amb les guerres de l’Afganistan i l’Irak per part d’Occident contra l’Orient; dues, l’augment de la pobresa i la crisi alimentària que afecta a la major part de la població dels països en vies de desenvolupament; i tres, la crisi financera i econòmica que ha trasbalsat les classes mitjanes i treballadores dels països desenvolupats de l’hemisferi nord. Davant d’aquesta realitat, què hem fet el conjunt de persones del món per solucionar tot això? Molt poc o res. Seguim esperant que algú ho solucioni per nosaltres sense haver de moure’ns, ni de cridar, ni de molestar-nos per res.
Ara encetem una nova dècada amb moltes dificultats, una nova generació jove que ha d’afrontar les conseqüències de la crisi sense haver-ne resolt les causes i havent-ne processat els seus culpables. I què hem de fer a partir d’ara? El que hem de fer, segons ens diu Stéphane Hessel al seu llibret “Indignez-vous” (2010), és indignar-nos i no mostrar-nos indiferents davant les injustícies que passen al nostre voltant. Un cop indignats, prenem consciència social i podrem ser capaços de mobilitzar-nos de forma unitària sota un sol lema: per un món més just i més digne. No esperem més, cal prendre l’acció perquè està demostrat que a la massa no hi ha res que l’aturi. Quan la gent es queixa hi ha un canvi de pensament, a darrera de tot això hi ha una reflexió profunda d’una societat que vol millorar el seu sistema de valors. Si continuem com si no passés res estem faltant el respecte a la humanitat, deixem de ser persones per convertir-nos en robots, persones que actuen mancades de sentiments.
De solucions o alternatives a aquest model social i econòmic en el que vivim n’hi ha moltes, només cal buscar a Internet per trobar-ne algunes. Per posar una sèrie d’exemples sobre moviments internacionals de la ciutadania, ni molt menys els únics, però prou rellevants:
ATTAC, és una associació internacional que reivindica l’establiment d’un impost a les transaccions financeres i a la abolició dels paradisos fiscals.
FIARE, és un projecte que promou l’estalvi ètic i responsable a través de la Banca Ètica.
SETEM, promou la consciència crítica de la ciutadania global i construeix alternatives per a una economia social i solidària.
Espero que vosaltres també us sentiu indignats, tant o més que jo.
Digué Sartre abans de morir que “hay que intentar explicar por qué el mundo de hoy, que es horrible, no es más que un momento en el largo desarrollo histórico, que la esperanza ha sido siempre una de las fuerzas dominantes de las revoluciones y de las insurrecciones, y cómo todavía siento la esperanza como mi concepción del futuro”.
