Avui escolto a les noticies que a les persones que han perdut la vivenda per no pagar l’hipoteca, no tan sols els resta pendent una part del deute, sinó que ara reben cartes dels ajuntaments demanant la plusvàlua. Sento ganes de plorar i fastig, molt fastig. Imagino aquella família que ja ho ha perdut tot rebent una carta d’un ajuntament demanant no se quants miler d’euros i sento fastig!!No, puc evitar pensar que anirem tots, un darrera l’altre.
Assisteixo aspectant al espectacle diari on els mitjans d’informació intenten explicar-nos com hem arribat al punt on ens trobem
Enrere queden aquells moments de felicitat econòmica on tothom, mes o menys es guanyava la vida i disposava d’uns dinerons extra per moure una economia que , en cercle viciós s’autoalimentava.
Hem estat agosarats. Si, ens hem permès el luxe de, treballant, somiar en una vivenda, en un cotxe, en algunes comoditats. Alguns, fins i tot el mes ambiciosos omplien la seva cistella de compra d’aliments propis de rics.
Per un moment varem creure que tots érem iguals i teníem les mateixes oportunitats.
I els bancs, amb la garantia del nostre treball ens deixaven els diner que anticipaven el gaudiment un quants d’anys.
Si…n’hi ha que van perdre la xaveta. Però la majoria esdevenia confiada en les possibilitats reals que els seu moment de treball els oferia.
Però hem de despertar del somni. I ho fem carregats de hipoteques .
Enxarxats en un diàleg constant amb conceptes d’alta economia que no entén ni deu , ens expliquen i fan debats sobre la borsa, els bancs les gran finances i ens diuen que ha arribat el moment d’estrènyer el cinturó.
Els bancs tanquen l’aixeta. Si abans eres un client respectable avui ets poc menys que una merda de gos al carrer. (amb les excepcions humanes que trobem en alguna finestreta).
S’ha d’avocar el carro als bancs i els banquers es reparteixen els beneficis milionaris cada fi de temporada. Inaudit!!
Pujades infinites de primeres necessitats bàsiques que dificulten la economia familiar portant a la fallida a moltes famílies. Però ens parlen dels bilions de beneficis de les empreses subministradores.
Retallades. Avui els mestres i els metges veuen com el seu sou i les seves pagues son retallades una i altre vegada.
Qui mou la economia? SI no em deixen respirar no puc comprar un vestit o prendre un cafè en un bar per desgràcia dels que viuen d’això.
La Sanitat i la educació i ara ja toquen aspectes sagrats com la vellesa i els discapacitats.
S’operarà als malalts de càncer en ordre de prioritats( sense comentaris). Les urgències per prioritats ,les llistes d’espera infinites i un mestre haurà de tenir 35 alumnes en una classe on abans n’hi havia 22.
I els privilegis politics segueixen intactes. Els salaris d’alts executius a l’alça. Homes de confiança, també denominats endollats , a milions per tot el territori.
I no fem res!!
Gastaran bilions en campanyes electorals, en serveis i carreteres innecessàries que enriqueixen al seus protegits i per els que cobraran grans comissions….
I el que mes em preocupa…no s’amaguen. Ho fan descaradament quasi provocadorament.
Senyors, hi ha d’haver alguna manera per dir a aquesta penya que ja estem fins els “….”.
Avui, tot i la nostre educació individualista que ja els va de conya, no som tontos!!
Jo crec que per fer la revolució, avui, no cal la violència. Només cal tallar l’aixeta dels nostres diners a aquesta penya. Tinc algunes propostes i vosaltres?.
Gemma
