De vegades…és cert que sento el pes de la tristor. És feixuc, inclús humit i xafogós. Però sempre arriba una brisa fresca que t’ajuda a tirar endavant. És cert, vivim moments d’incertesa , dolor , desesperança…però necessitem ser forts . Només des de l’ànim, el positivisme , l’energia,les ganes…podrem sortir del forat. Ja està bé de males notícies , ja està bé de remarcar tot allò que encara ens enfonsa més en el fang. Hi ha gent aprofitada des de que el temps era temps, hi ha gent egoista des de temps immemorables, però sento que jo no pertanyo a aquest grup. Els bancs , els polítics,el sistema social en el que vivim…tot s’està podrint! Però d’aquest humus brotarà l’esperança. Sense ganes de canviar i sense ganes de tirar endavant no hi haurà canvis. No podem resignar-nos , no podem limitar-nos a la queixa o la manifestació…cal canviar…canviar la forma de pensar.