Emetre un vot en una urna és un dret que tenim des de no fa gaires anys a l’Estat Espanyol, concretament en fa 35 des de que l’any 1976 es va referendar la Llei per la Reforma Política, la qual seria el pal de paller del sistema polític actual. Podríem dir que tenim un sistema democràtic molt jove, comparat amb altres països occidentals amb més cultura democràtica.
Entenem per democràcia el govern del poble, és a dir, que el poder emana de la lliure elecció de les persones adultes que conviuen en un Estat. Entenem per govern del poble l’autoritat que dirigeix, controla i administra les institucions de l’Estat que es legitima a través de l’elecció democràtica dels representants del poble. Donades les circumstàncies actuals, on s’acaba d’instaurar una tecnocràcia a Itàlia i a Grècia degut al mal funcionament de la economia, i per extensió de la democràcia; designada ella mateixa pel Fons Monetari Internacional i el govern europeu franco-alemany, alguns podríem pensar que es tracta d’un coup d’État assestat pels “mercats” i la Unió Europea, de manera que imposant un govern de tècnics es garanteix de forma temporal un Estat del Benestar per a classes altes i mitjanes: els agents que legitimen i donen estabilitat al sistema econòmic i polític.
Avui que és dia de reflexió no paro de pensar i fer-me moltes preguntes, per exemple: algú creu que les persones som lliures de triar el nostre govern quan aquest, sigui del color que sigui, està lligat de mans i peus per la banca privada a l’hora de fer les polítiques econòmiques necessàries per reactivar l’economia i gravar els que més tenen, les grans corporacions i els especuladors, que al mateix temps són els que han creat la crisi per enriquir-se i escanyar-nos? Es pot introduir la taxa tobin, eliminar el secret bancari i instaurar una banca nacionalitzada del poble i per al poble? Per què no en parla el PP i el PSOE? Quina capacitat té una persona d’influenciar amb el seu vot un canvi en la governança econòmica mundial de la qual en depèn el nostre futur?
Sempre he pensat que votar és un deure dels ciutadans. L’argument principal que esgrimeix la gent gran és que “ha costat molts anys i esforç aconseguir-ho”, “hem perdut moltes vides en la clandestinitat de la lluita antifeixista”, “hem patit la repressió del règim”. La gent jove (i no tant jove), per altra banda, no ho percebem així. Pensem que no s’ha fet una transició com cal i encara hi ha vells fantasmes franquistes que recorren per dins tot l’espectre constitucional espanyol. Molts de nosaltres pensem que el sistema electoral és injust i la democràcia insuficient. “Si fer l’amor cada quatre anys no és vida sexual, votar cada quatre anys no és democràcia“, clama un dels lemes del 15M.
Em pregunto si hem canviat realment de règim. Quan votem formem part i legitimem un règim que dicta els capricis de les altes esferes financeres, votant-los legitimem el capitalisme desregulat. No em conformo amb al sentència “la democràcia no és perfecte, però és el sistema polític menys dolent”: Sempre hem d’aspirar a més democràcia, fins que puguem votar a l’FMI i el Banc Mundial, quan tinguem tots els mateixos drets, pensaré que som en una democràcia real.
Jo no vull legitimar aquest sistema, un sistema que no m’agrada, que crec que és necessari i possible canviar. No donaré el meu vot al sistema. No obstant això, diumenge si que em dirigiré a la mesa electoral i presentaré el meu “dret a rebequeria”, fent ús de l’article 99 de la LOREG exposaré els motius pels quals crec que la democràcia actual és insuficient i la llei electoral injusta amb els partits minoritaris. D’altra banda, recorreré al dret a l’autodeterminació dels pobles recollit a la Carta de les Nacions Unides i a diverses resolucions de l’Assemblea. No es tracta d’això la democràcia? Poder per al poble!
Si voleu més informació sobre el dret a “queixa, reclamació o recurs” que podeu usar demà, visiteu la pàgina ( http://dl.dropbox.com/u/26500216/DoRiYakiTU_Reclama_ante_la_mesa_electoral.pdf ) o descarregueu-vos l’arxiu adjunt.
PD: Benvinguts al “canvi”.
