Avui en el meu bloc faré algunes estimacions electorals sobre els guanys i les pèrdues o, millor dit, sobre els transvasaments de vots d’un partit a un altre que, en aquest cas, ha sofert el Partit Socialista i ha anat a parar a d’altres formacions polítiques, o perquè no, al vot en blanc, nul o abstenció. És el que en ciència política diríem la volatilitat – quan els votants canvien el seu vot normal o estable (que es repeteix una i altra vegada) a causa de les circumstàncies conjunturals.
El càlcul és simple. Ho he fet de la següent manera: he recollit el vots obtinguts per cada partit (veure taula 1) i els he restat pels que varen obtenir a les eleccions passades, el 2008 (taula 2). Els que guanyen més vots són CiU (319 vots) , PP (185), EUiA (131), els nuls (66), els blancs (33) i ERC (13) respectivament, i al contrari, el partit que en perd més és el PSC (820 vots menys). La pregunta és, a on ha anat a parar el vot socialista?
En Jordi Muñoz, politòleg i professor a l’UAB (Universitat Autònoma de Barcelona), ha fet unes estimacions al diari ARA (adjunto arxiu PDF) sobre aquest assumpte. En l’article, Muñoz estima que en el cas de Catalunya, on el PSC ha perdut 769.588 vots, el partit socialista ha patit una volatilitat del 47%. És a dir, que només la meitat i escaig dels votants socialistes han repetit la confiança al partit de Govern – efecte “Incumbent”, li diem en ciència política al vot de càstig –. La resta ha anat a l’abstenció (31%), ICV (8%) i PP (6%). D’altra banda, és sorprenent que l’evidència de transvasament directe entre PSC i CiU és molt limitada. I dic que em sorprèn perquè a Sentmenat sembla que, veient les dades, qui ha sortit més beneficiat del transvasament socialista ha sigut CiU i, sense cap mena de dubte, el PP i EUiA. Cal dir que la tècnica que utilitza Muñoz és la inferència ecològica. És doncs un intent de predir comportaments individuals a partir de components agregats ja que el vot individual de les persones és quelcom força difícil de predir si és que no els ho preguntem d’en una en una o fem una enquesta a més de 1.200 persones perquè sigui significativa i extrapolable a la realitat. Més endavant, quan es facin els baròmetres del CIS, ho podrem saber amb més detall.
Per un altre costat, el més curiós d’aquestes eleccions, és que el cens electoral ha augmentat en 541 electors, però en canvi només han votat 42 persones més que el 2008. Amb la qual cosa l’abstenció ha pujat cinc punts i mig per cent a causa de les 499 persones noves que no han votat – o hi ha hagut un intercanvi perfecte entre abstencionistes i nous votants; estrany, però per què no, factible -. Veient aquestes dades, podríem afirmar que a Sentmenat ja hi ha un abstencionisme estructural aproximadament del 35% en eleccions de primer nivell i que en les eleccions locals, creix fins el 47,5%.
Una altra dada, encara que poc significativa, són els partits sense representació parlamentaria, ja que també han augmentat el seu suport electoral. Els no parlamentaris han obtingut un total de 260 vots, que en són 101 més que l’any 2008.
