Bé , sí…és el moment. Hem acabat un any i hi encetem un altre. Dur? Molt, i el que ve? segurament més. Però jo , si us sóc sincera, estic contenta. M’he establert al poble , a casa meva, a la meva vida…Ja puc dir que hi ha coses no m’agraden ( què us pensàveu? que no faria crítiques…jeje) Una d’aquestes coses és que a Sentmenat sembla que tot passi per la política. Sembla que en lloc de mirar persones , qualitats , habilitats …primer es mira si pertanyen a un o altre partit. Una mica és dir : és alt? o és baix? Ja m’enteneu. Evidentment , estic orgullosa del meu poble d’adopció i de que , tot i les diferències entre uns i altres, es treballa i molt ! M’agradaria , però , que les coses no es deixessin de fer o que es critiquessin només perquè les ha fet un o altre d’aquell o aquest partit , una o altre d’aquell color, un o altre d’aquell flaire. Des del meu punt de vista tots som Sentmenat i encara que ens agradin més unes idees que altres o que ens convinguin més unes persones que altres, tots volem el millor , tots volem fer poble.
Entenc que el fet de ser poble es barreja , s’entrelliguen el que és socialització i política , és a dir, que és molt difícil separar les persones del que pensen o fan. En una ciutat , sobretot si és gran , això no es dóna tant. De fet , tu pots tenir un veí o una veïna i no conèixer-la quasi de res.Suposo que el fet de que a poble quasi tothom es conegui comporta certs riscs i un d’ells és no poder separar a la persona individu del que representa. Però , tot i això , cal valorar a cadascú per les seves aptituds , destreses …encara que no enflori com ens agradaria.