El dimecres 2 de maig hi va haver a la sala de plens de l’ajuntament la junta de seguretat local, amb la presència, a part dels regidors, de la policia local, els mossos d’esquadra, la guàrdia civil, i la policia nacional espanyola. Només faltava la CIA i el somatén.
Aquest tema de la policia és un tema que em preocupa especialment, sobretot des que formo part del govern. I em preocupa especialment perquè mantenir el servei de policia local significa que la primera despesa per l’ajuntament és aquest servei. De fet, representa prop d’un 20% de les despeses de personal.
I la realitat és que mantenir aquest servei les 24 hores, per una població com Sentmenat, significa que aquest servei representa la principal despesa de l’ajuntament, malgrat que per població, Sentmenat no està obligat a tenir policia local.
És això el que volem els ciutadans de Sentmenat, que el primer servei que mantenim amb els nostres impostos sigui la policia local?
Els ajuntaments acostumen a tenir raó quan es queixen del dèficit de finançament que reben (ho estem patint al nostre ajuntament, per exemple, amb la retallada de la Generalitat al cofinançament de l’escola bressol, el que ha obligat a l’ajuntament i als pares ha augmentar les seves aportacions), però a vegades la perden com quan s’entesten en mantenir el servei de policia local.
És lògic que Sentmenat, Polinyà, Palau, Castellar i Caldes mantinguem cadascú la nostra pròpia policia local? És lògic que a Catalunya hi hagi més de 200 policies locals? Quin malbaratament de recursos representa això, ara que els recursos són més escassos que mai degut a la crisi?
La Generalitat està fent un gran esforç de coordinació entre els mossos d’esquadra i les policies locals per donar un millor servei al ciutadà. Però no seria més lògic que tots els agents formessin part de la mateixa policia, els mossos d’esquadra, a càrrec dels pressupostos de la Generalitat? Quant ens estalviaríem tots plegats? A més a més de l’eficiència general, per ajuntaments com Sentmenat, significaria alliberar una quantitat importantíssima de recursos per utilitzar-la tan en millorar la gestió interna com per fer polítiques socials reals.
La meva preocupació augmenta quan d’aquí poc, el govern del qual formo part haurà de prendre mesures doloroses en matèria de personal, després de les quals el servei de policia local seguirà sent el més costós per l’ajuntament. Mesures que s’han de prendre en breu.
I la meva frustració és quan les úniques veus que qüestionen aquesta estructura de despesa de l’ajuntament de Sentmenat, que fa que la primera despesa sigui la policia, surten d’ERC. No em sorprèn que el representant del PP defensi aferrissadament que Sentmenat ha de seguir tenint la seva policia local, però el que sorprèn més és que sigui difícil distingir si ho defensa més aferrissadament el representant del PP o la portaveu d’ICV-EUiA.
Aquest gran canvi estructural, renunciar a la policia local, per a que els mossos d’esquadra assumeixin les competències de seguretat a Sentmenat, i així alliberar recursos per millorar la gestió de l’ajuntament i fer més polítiques socials, no és cosa de quatre dies, i sense un gran suport des de Sentmenat és impossible. Els d’ERC Sentmenat tenim molta feina en convèncer a la gent, no només a sentmenat sinó molt més enllà.
A l’últim butlletí, a la seva columna, ICV-EUiA es referia al ple del 29 de març, dia de la vaga general, al qual ells no van acudir, com ‘una de tantas parodias y simulacros de representación democrática en el interior del ayuntamiento’. (I això ho diuen ara, després d’haver estat presents un munt d’anys a l’ajuntament, moltes vegades dins del govern, com és el cas de l’actual portaveu)
A l’ajuntament es continuaran presentant mocions contra la crisi, contra la reforma laboral, contra el desnonaments, contra la política social del govern de la generalitat i de l’estat, però ens seguirem gastant un percentatge inversemblant del nostre pressupost en seguretat (i això sí que es decisió de l’ajuntament de Sentmenat). Potser els nostres amics de ICV-EUiA tenen part de raó, però ells són els primers figurants de la comèdia.
