Catalunya, un poble fart de pagar i ferit per les humiliacions que rep, tan polítiques (l’Estatut escapçat de Miravet), econòmiques (el “famós” dèficit fiscal i les desinversions en infraestructures clau com el port i el corredor del mediterrani), com judicials i culturals (sentència contra el català); per posar alguns dels exemples més notoris.
No hi ha excuses, ja no hi ha arguments de pes que advoquin romandre dins l’estructura política espanyola: és un estat fallit, en les hores més baixes des de la mort del dictador. L’únic que puc sentir és llàstima per la bona gent, respectuosa i humil que viu a Espanya i que m’estimo tant com qualsevol ésser humà. Però han d’entendre que els catalans, només tenim un camí per realitzar-nos i avançar socialment, ni més ni menys que l’independència. Una altra forma d’encaix, altrament dit “pacte fiscal”, non potest esse.
Discurs de cloenda de l’acte de constitució de l’ANC:
Cal felicitar enèrgicament a l’ANC, que ja ha llogat més de 1.000 autocars per fer la marxa sobre Barcelona el proper dia 11 de setembre des de tots els racons del principat. I especialment a l’SPI (Sentmenat per la Independència), que ja va pel tercer! Crec que això no s’ha produït mai, serà històric! Feu RT tots els sentuitaires, l’#11s2012 ja és aquí.
Visca Catalunya lliure!
