D’entrada, entenc que hi pot haver persones que no els hi agradi que s’hagi urbanitzat a prop del Castell de Sentmenat, res a dir. Tot és opinable, i en sóc respectuós. Ara, de la mateixa manera també s’hauria de fer-ho amb els que hem cregut que la propietat del Castell passés del marquès al poble i en representació d’aquest, l’Ajuntament de Sentmenat. Això ha estat una gran fita i crec que fa honor a tots els alcaldes, regidors i regidores (alguns d’ells i d’elles no ho han pogut veure en vida) que hi han intervingut d’una manera o d’altra des de la recuperació de la democràcia municipal al 1.979 (he escrit sobre el procés en una altra ocasió).
Alguns detalls del procés per desmuntar mites (si n’hi han), alguna desqualificació o clarament mentides com són: sobre el Pla del Castell i haver afavorit al marqués, segons el Jordi Torroja al twitter (i no ha estat publicat a enlloc) els tècnics de la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat són els que van variar la densitat i m2 del Pla (segons el conveni signat entre el marqués i l’Ajuntament al 1.996) i és va produir en la negociació conjunta junt amb el promotor (el marqués i els seus tècnics) i l’Ajuntament (jo no hi era present, però en vaig estar informat) que van finalitzar al desembre del 2.001 (encara governava CiU a la Generalitat de Catalunya i aleshores s’exercia una forta pressió al món local, en els processos urbanístics). També es va fer en altres sectors a desenvolupar del nou planejament municipal aprovat al 1.998 i ho van justificar amb aquest raonament tècnic: que la major densitat feia possible la menor ocupació en el futur de sòl no urbanitzable i permetia compactar serveis.
“Haver fer ric al marqués” puc arribar a entendre l’animadversió cap al que representa aquest personatge i la seva família, avui en dia. Com a dada objectiva tindríem: l’anacronisme en el cobrament de censos de caràcter feudal en las transmissions patrimonials i que encara ningú a resolt; l’altra, més subjectiva i política que és, el que ha suposat al llarg de la història el sotmetiment i menyspreu al poble de Sentmenat per part del marquesat. En aquests dos supòsits res a dir: són lícits i, fins hi tot, i estic d’acord.
Ara que aquests dos arguments els utilitzi l’actual CiU sona a mesquí. A no ser que el seu pensament els traeixi en comparar sempre l’urbanisme: obres igual a negoci, més negoci i diners fàcils… i els faci millors en aquestes negociacions. Més claredat, transparència i consens no hi havia hagut fins l’any 2.003 en tots els acords presos.
Convé tornar a llegir la informació sobre la recepció del Castell de Sentmenat en el butlletí municipal de juny del 2.005 (és un pdf).
A partir de maig del 2.011, data de les darreres eleccions municipals, deixo de tenir relació política amb l’Ajuntament i accés als expedients i informes (he de dir que CiU tampoc m’ho va facilitar en el període del 2.007 al 2.011, sent jo regidor a l’oposició).
Un antecedent important: al juny del 2.010, l’Ajuntament de Sentmenat amb l’exclusiva majoria absoluta de CiU (això volia dir cap voluntat de negociació), aprova de nou el projecte de reparcel·lació del Pla del Castell de Sentmenat i també acorda la suspensió temporal de les llicències d’obres d’algunes parcel·les. Aquest darrer acord queda subjecte a una possible indemnització a l’empresa promotora i constructora de la urbanització (el marquès n’ha fet una permuta) la qual no renuncia al projecte inicial, ja que ha estat aprovat i validat per l’ajuntament. Tot això contradient els informes tècnics municipals i uns de privats contractats per CiU. Veieu aquesta informació del PSC. ERC sobre aquest acord diu: que presentarà al·legacions a l’acord amb l’objectiu d’aconseguir l’anul·lació del Pla del Castell, ja que ara quedava novament activat (vegeu la notícia a Sentmenat.com on és molt clarificadora).
Ara i a corre-cuita, l’actual govern municipal de CiU i d’ERC (i quin trist paperot d’aquests d’ERC) convoquen un Ple extraordinari urgent el 31 de desembre, l’últim dia de l’any 2.012 (sona ridícul), per aprovar un nou acord, que agafa a l’oposició sense temps de reacció, a la que tota hi vota en contra, entre d’altres coses per falta d’informació. Per què tot aquest espectacle?
Algunes consideracions sobre el tema: la manca absoluta de transparència, dilatació exasperant i presses a l’última hora. Ara el més lamentable és que CiU no ha aconseguit en tot aquest temps, i parlo des de 2.007, sumar a ningú més (bé només als seus socis d’ERC i ha estat a partir de 2.011) a la seva tossuda interpretació dels fets i resolució del problema jurídic, que sembla que no queda tancat. I ho reitero: no ha sumat a aquest nou acord (fins ara no explicat públicament) a cap més grup municipal, ni al promotor que encara pot reclamar possibles i futures demandes d’indemnitzacions. Quan el que havia d’haver fet CiU és tancar el tema en consens i lluir-lo. Temps ha tingut, no?
Al final de tot, el que queda és que, als únics que ha entabanat CiU amb les seves idees sobre com ha passat a patrimoni municipal el Castell de Sentmenat, ha estat a ERC i ha pogut hissar una bandera en aquest. Una grandesa, feliços ells!
