El 31 de desembre es va desencallar el contenciós del Pla del Castell per part de l’equip de govern de l’ajuntament de Sentmenat, aprovant la modificació parcial del Pla General.
Un dels punts del pacte de govern entre CiU i ERC era la revisió de la situació del Pla del Castell. Després de mesos de converses i consultes amb múltiples interlocutors, l’equip de govern ha arribat a aquesta solució.
En què consisteix aquesta modificació del Pla General? Consisteix en convertir en zona verda la part urbanitzable entre els carrers Alcalde Joan Torrents i Alcalde Joan Guàrdia i el Castell. Això vol dir que entre el Castell i el carrer Doctor Fleming, la meitat de camí més propera al Castell serà zona verda. El Pla Urbanístic d’abans de la modificació permetia edificar una quantitat determinada de cases adossades i d’edificis plurifamiliars. La zona que s’ha convertit en zona verda estava destinada a habitatges unifamiliars en filera.
Aquesta conversió de terreny en zona verda ha implicat la conversió d’unes quantes fileres de cases adossades en edificis plurifamiliars per mantenir els metres quadrats construïbles a la zona. Això s’ha fet per evitar indemnitzacions pel propietari. Si a un propietari el pla urbanístic d’un municipi li permet construir 10.000 metres quadrats i l’ajuntament canvia unilateralment l’edificabilitat reduint-la un 20%, amb gairebé total seguretat el propietari demanaria indemnitzacions a l’ajuntament per aquest 2.000 metres quadrats que no podrà construir.
Tota aquesta història va començar per la demanda del poble que el Castell passés a ser propietat del poble. Els ajuntaments del moment, crec que de manera encertada, van fer cas a aquesta demanda popular, i van començar a negociar amb el marquès. Vosaltres voleu el Castell? Jo vull que em deixeu construir al Pla del Castell. Això va culminar amb el conveni de 1996, que donava al marquès dret de construir uns determinats metres quadrats, 19.000, i una determinada densitat d’habitatge, 25 habitatges/ha. El Pla General de 1998 ja contemplava la futura urbanització del Pla del Castell a partir del conveni amb el marquès.
Però resulta que a les successives tramitacions del Pla Parcial del 2000 i la reparcel·lació del 2005, l’edificabilitat va pujar em 1000 metres quadrats i la densitat d’habitatges a 30 hab/ha.
El GEPS i l’ADENC van portar el tema a la justícia el 2005, amb la intenció de tombar la reparcel·lació i el Pla Parcial (el Pla Parcial és on es defineix amb precisió quina tipologia d’habitatge està permès a un determinat sector: on van les unifamiliars, on van les plurifamiliars, quants metres quadrats poden tenir…, seguint les normes del Pla General)
En paral·lel, ERC Sentmenat va presentar al·legacions davant l’ajuntament i la Generalitat que mai no van rebre resposta sòlida. En concret, va denunciar el perquè de l’augment d’edificabilitat de 19.000 metres quadrats a 20.000, i l’augment de densitat de 25 a 30. De fet, l’al·legació a la Generalitat es va respondre a un tal Joan Casoliva de Canet de Mar. Surrealista però veritat.
L’últim acte, fins ara, d’aquesta història és la sentencia del TSJC de setembre de 2011, conseqüència de la demanda interposada per GEPS i ADENC el 2005 i dels successius recursos. Sentència que no satisfà a ningú, perquè no tomba el Pla Parcial però exigeix eliminar del registre la parcel·lació i totes les inscripcions al registre posteriors. El registrador de la propietat ha al·legat que no pot complir la sentència. I així estem. Amb una sentència que no satisfà a ningú però que qui l’ha de complir diu que no la pot fer complir.
Cal destacar la defensa numantina del PSC i d’EUiA de Sentmenat del seu Pla Parcial i de la seva reparcel·lació. Ara, Joan Vilaró, al seu bloc, sobre les meves al·lusions per twitter a la falta de respostes a l’augment d’edificabilitat i de densitat, diu:
‘els tècnics de la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat són els que van variar la densitat i m2 del Pla (segons el conveni signat entre el marqués i l’Ajuntament al 1.996) i és va produir en la negociació conjunta junt amb el promotor (el marqués i els seus tècnics) i l’Ajuntament ‘
Per una part parla de negociació entre l’ajuntament i el marquès i per l’altra que els tècnics de la Generalitat són els que van canviar aquests paràmetres. En què quedem? En qualsevol cas, la funció de la comissió d’urbanisme és validar o no els instruments urbanístics aprovats per l’ajuntament i en cas de no aprovar-los, proposar solucions per a que puguin ser aprovats, o generar informes a instància dels ajuntaments o del propietaris. Però la responsabilitat d’aprovació d’un instrument urbanístic sempre és de l’ajuntament, que perfectament pot ser degut a una acció d’un equip de govern de color diferent d’uns anys abans. Però aquest no és el cas del Sr. Vilaró.
Segueix sense aclarir per què es van augmentar aquests 1000 metres quadrats. Què es va negociar? Què va guanyar el municipi amb això? Si considerem que el preu per metre quadrat construït al pic de la bombolla immobiliària podia pujar a Sentmenat a 3.000 o 4.000 Euros metre quadrat, aquests 1.000 metres quadrats es podrien convertir en 3 ó 4 milions d’Euros. No és cap broma.
El que si explica al seu bloc és l’augment d’edificabilitat amb uns arguments raonables. El que no és raonable és que la resposta de l’ajuntament a les al·legacions d’ERC del 2005, fos que aquest canvi de 25 a 30 habitatges per hectàrea era degut a una errata. A qui hem de fer cas?
Però no cal donar-li més voltes. El PSC i també EUiA de Sentmenat, en l’aspecte urbanístic, han estat aliats, involuntaris però aliats, dels especuladors que ens han portat a la ruïna amb l’esclat de la bombolla immobiliària. Encegats pels ingressos rebuts per l’impost de construccions i pels futurs impostos cobrats als futurs habitatges, es van oblidar durant anys crucials que la prioritat era resoldre les necessitats d’habitatge de la població. O es que les unifamiliars previstes a prop del Castell, que ara seran zona verda, solucionaven les necessitats d’habitatge dels sentmenatencs i sentmenatenques?
