No dic que canviant el sistema es resolgui la corrupció, però si volem fer net de veritat cal fer un gir de 180 graus al sistema polític que tenim. No n’hi ha prou fent lleis de transparència, noves formules electorals, etc. Cal refer l’Estat de dalt a baix, i cal fer-lo des de la base. Ha de ser un canvi participat per la ciutadania. I serà participatiu o no serà. Per sobre de tot es necessiten persones amb vocació constructora de somnis col·lectius.
Si volem un canvi en el sistema hem de canviar, primer de tot, nosaltres mateixos. No podem reclamar un canvi si ni tu ni jo, ni cadascú de nosaltres no som el canvi que volem en la nostra societat. Si volem viure en un lloc millor no hem de deixar-nos caure en el pessimisme general, no hem de deixar-nos vèncer per l’egoisme i l’individualisme que impera en l’era de la globalització. La política està destinada al fracàs quan els ciutadans renunciem a fer política.
Tota comesa col·lectiva demana confiança, capacitat de cooperació i voluntat de diàleg i de superació col·lectiva dels problemes. És més necessari que mai empoderar les classes populars i repolititzar el teixit social dels pobles i barris. Cal recuperar el prestigi de la política i eixamplar la democràcia, tot combinant tres tipus de democràcia: directa, participativa i representativa.
La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) ens mostra el camí en la lluita col·lectiva de David contra Goliat. Els ciutadans, sols i impotents, no podem enfrontar-nos amb forces individuals a problemes col·lectius i la majoria dels nostres fracassos descansen en aquest desequilibri. És hora de fer canviar la balança i recuperar una política dotada de dignitat i sentit. Perquè sense política renunciem al progrés social i a la lluita contra les desigualtats i l’opressió.
