Avui, diumenge 24 de novembre, m’encantaria ser un ciutadà suís. Breument per si no n’heu sentit a parlar (es que no se solen promocionar gaire aquestes coses, no sigui que ens agradi…). Avui els suissos tenen el poder de decidir amb el seu vot, atenció: si volen limitar, o no, el sou de les persones que cobren més. Ens referim bàsicament als alts executius. Ja ho sabeu, aquelles persones importants (digueu-li González, Aznar, Rato) dels Consells d’Administració (digueu-li Endesa, Gas Natural, Telefónica, La Caixa) – per posar uns exemples -, que no sabem mai ben bé que fan, però que cobren “pasta gansa” pel sol fet de ser qui són (i les influències que tenen).
La iniciativa, provinent de les joventuts del Partit Socialista suís, pretén limitar els sous dels directius a un màxim de 12 vegades el salari que percep el treballador més mal pagat de l’empresa. És a dir, una proporció 1:12. L’objectiu d’això? ras i curt, redistribuir la riquesa en una societat desigual. Sembla de sentit comú, no? Encara hi ha gent que li costa veure…
Surti el que surti, es limitin o no els sous més elevats, és envejable la cultura política d’aquest país. Un país on la política és seriosa amb els ciutadans. Un Estat on les persones tenen uns drets sobre les polítiques del país. Màgic!
M’agradaria viure en un país normal, on les coses es poden votar amb facilitat, sense haver d’esperar 4 anys, ni haver de donar un xec en blanc a un partit determinat perquè faci unes polítiques, moltes vegades, contraries al seu programa. És tant difícil demanar més poder per al poble?
