El Sentmenat va perdre en la seva visita al líder Juventud 25 de septiembre ‘B’ (2-0) després d’un igualat partit, corresponent a la divuitena jornada del grup 14 de Quarta Catalana. Carles Puigbo i Andreu Sánchez van fer els gols per a un Juventud que va veure com necessitava de la sort per doblegar un competitiu Sentmenat que va igualar en el camp la diferència existent en la classificació. La mala fortuna va ser decisiva perquè els blaugrana no obtinguessin res d’un digne partit davant el primer classificat.
En el futbol guanya qui més gols marca. Principi tan bàsic com cruel i de vegades una mica injust. Cruel va ser pels de Morral tornar a casa després d’un esforç titànic i injust que fos la fortuna la que s’encarés amb el conjunt blaugrana ja que va ser la jutge que va fallar a favor del Juventud 25 de septiembre en un partit en el que d’inici el Sentmenat semblava sentenciat per trobar-se davant del líder i amb Morral havent de fer malabars perquè l’equip no afrontés el matx amb 11 efectius justos. Acostumats a caure davant l’adversitat , el Sentmenat sembla haver canviat la mentalitat després de la derrota davant el Badia i es creix siguin quines siguin les dificultats. Ho va demostrar davant el Castellar, davant el Bonaire i ho va rubricar davant el Juventud. Indecisos sobre com jugar-li al primer classificat, el Sentmenat va sortir amb el plantejament de ser competitius i a partir d’aquí somiar. Decidits, sense complexos i amb rostres concentrats, els de Morral van tractar el líder sense complexos, sense excuses, sense cap tipus de por. Tan sols la mala sort en els dos gols va ser la que va desarticular el bonic discurs del Sentmenat i va haver de ser la que recordés qui era el líder.
Sense Rafa Bueno com a baixa d’última hora, Morral se les va haver d’enginyar perquè l’equip no es quedés amb 11 justos. Va cridar el juvenil Carlos Corma i Miguel Paniello i Ángel Paniello, dos futbolistes que per motius laborals han hagut de deixar l’equip però que van respondre a la trucada del tècnic per tirar un cable al Sentmenat. Miki; Dani Alonso, Raúl Martínez, Sekou; Vargas, Pardines, Bermejo, Alberola, Christian Alonso, Eugenio i Martos van ser els onze que es van deixar la pell. Amb l’excusa de l’orgull i les ganes de reivindicar-se, els blaugrana van ser millors a l’inici fent de la motivació per donar la sorpresa un domini territorial. Ballant al so de les ordres que dictava Miki des de la porteria, els blaugrana van buscar la porteria local en els primers minuts amb el trident Pardines-Vargas-Christian Alonso imposant-se a la medul·lar amb un bon joc associatiu i Alberola tractant de revolucionar amb el seu atreviment la banda esquerra. L’única cosa que li va faltar a l’equip va ser disposar d’una clara ocasió de gol.
El Juventud va començar a despertar a partir d’una oportunitat desbaratada per Miki, però va poder el Sentmenat acabar de despertar la bèstia que portava dins amb un xut d’Alberola que se’n va anar desviat. Miki va tornar a aparèixer en una espectacular intervenció ‘volant’ en un xut gairebé a boca de canó per evitar que els locals s’avancessin . El líder d’aquest grup 14 va anar a poc a poc assumint la responsabilitat de líder i traient l’esfèric a un Sentmenat al que no li molestava en absolut córrer rere de la pilota, s’havia de posar ofici per treure alguna cosa positiva. Així, l’últim quart d’hora del primer temps va transcórrer en camp blaugrana. Atrinxerats enrere, els visitants se sentien còmodes encara que Eugenio sempre es quedava sol a l’hora d’armar els contraatacs perquè l’equip estava excessivament tancat i no sortia gent a la contra i Sekou va concedir algunes ocasions de gol amb passades enrere que van ser avortades per la velocitat de Dani Alonso i Raúl Martínez.
Igualat el partit, va aparèixer l’esquerda que partiria aquesta paritat en favor del Juventud 25 de septiembre. Es deia fortuna i es va posicionar del costat dels locals per assotar el Sentmenat. La primera vegada que es va manifestar va ser res més començar el segon temps. Després d’atrapar una falta lateral botada pel Juventud, a Miki li va relliscar la pilota i Carles Puigbo va ser llest per recollir el rebuig per posar per davant els seus. Per voluntat dels locals o no, la diana va marcar el guió de la resta del partit, amb un Sentmenat que cada vegada atacava més en busca de la justícia –l’empat -, i el Juventud esperant una oportunitat per clavar el segon gol. Durant tot aquest tram als blaugrana els va faltar claredat en els últims metres amb la que rematar la seva embranzida. Christian Alonso, en plena responsabilitat de capità va assumir els galons en atac amb les seves passades i conduccions però va faltar a l’equip major enteniment amb la pilota i sobretot , més profunditat per les bandes. L’entrada d’ Ángel Paniello per un esgotat Alberola va aprofundir una mica més les escomeses del Sentmenat per la banda dreta encara que no va poder concretar Paniello una clara ocasió.
L’entrada d’Ángel Paniello va desplaçar Martos a la banda esquerra, però Cristian estava cada vegada més esgotat. Amb el pas dels minuts Raúl Martínez va anar sumant-se a l’atac i es va guanyar profunditat en aquesta banda esquerra però seguia faltant-li a l’equip l’última passada, que va poder ser un gran centre mesurat de Bermejo o un centre a mitja altura després d’una espectacular elàstica amb túnel inclòs per part d’Eugenio que no van trobar rematadors. Abans que en el 85’ el Juventud apunyalés la moral del Sentmenat amb un altre gol segellat per la mala sort , Pardines també va poder marcar en una jugada assajada. El gol amb l’esquena d’Andreu Sánchez va ser el que va confirmar que la sort definitivament donava l’esquena al Sentmenat. Miki va tractar de jugar en llarg i la pilota va rebotar en Sánchez introduint-se mansament al marc dels blaugrana, que van contemplar de ben a prop la crueltat que de vegades té el futbol.
·Classificació i resta de la jornada
