Van ser uns anys d’alegries, de moments inoblidables, però també moments molt durs, tot i així estava acompanyat del que més estimava. Estava envoltat de l’ambient que ja havia viscut de petit, des dels 12 anys fins als 33. Ara això s’ha acabat, almenys per un temps. Estar en un altre país, amb unes altres vivències, no em dóna per poder estar aprop d’aquelles ” persones”.
Unes ” persones” que no són de carn i ossos, però per mi han estat sempre en el meu pensament i en el meu cor. És un sentiment, que no se si es pot explicar, potser no s’entendria, però qui em coneix bé segur que ho sap. M’ha costat molt separar-me’n, potser algun dia, ho podré tornar a experimentar, però de moment em toca seguir gaudint de les experiències i les vivències que em van donar, des de la distància.
Se, de bones fons, que us tornen a fer sortir al carrer, i això m’omple de satisfacció: us vaig veure a la Via Catalana per la independència, la presentació dels Capgrossos per Sant Menna, entre altres actes…, ara també tindreu un membre més de la família… la veritat us felicito!
Junts, en vam passar de totes verdes i madures, però sempre en vam sortir endavant, juntament amb tota la gent que us feia costat des del 1991 fins a l’actualitat. Espero que pugueu seguir sortint pels carrers i places de Sentmenat, i per què no dels pobles veïns!
Us trobaré a faltar!
Francesc Rodríguez Vendrell
