Deu anys més aplicant ajustos i retallades poden provocar l’exclusió social de més d’un 40% de la població espanyola: 18 milions de persones pobres l’any 2022, segons les conclusions de l’últim informe d’Intermón Oxfam (Crisis, desigualdad y pobreza).
Actualment el 25,5% de la població espanyola està en risc de pobresa, per darrera de països com Bulgària (41,6 %), Romania (41,4%), Letònia (38,1%), Lituània (33,4 %), Hongria (29,9%), Polònia (27,8%) i Grècia (27,7%). Per Comunitats Autònomes la desigualtat també és força important, com en el cas d’Extremadura amb un 41,5% de la població en risc d’exclusió social:
Un informe més que posa en evidència que les polítiques de reducció del dèficit i sanejament de la banca no generen creixement ni ocupació, sinó tot el contrari. Aquest plantejament ens porta a molts a pensar que el que estem vivint no és una crisi, és una estafa en la qual s’està restringint acceleradament la participació ciutadana en les polítiques públiques i l’Estat cedeix espai en front dels mercats.
El citat informe posa de manifest que costarà més de 25 anys recuperar el nivell de benestar social que teníem abans d’explotar la bombolla de les infraestructures. I assegura que, per començar a créixer, cal abandonar urgentment les receptes d’austeritat imposades per la Troika (l’aliança entre la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional), que fa prevaldre el pagament d’un deute molt car (degut a l’especulació financera) i que es menja cada cop una porció més gran del pressupost de l’Estat, en detriment de les polítiques socials bàsiques pel manteniment de l’Estat del Benestar.
Contestant a la pregunta inicial, cap a on anem?, sembla a ser que anem cap a una fusió de totes les lluites per un Estat del Benestar digne i suficient. No hi ha més remei que unir totes les lluites per defensar els drets socials que ens volen prendre, una aleació de totes les marees blanques, verdes, grogues, blaves i negres: la de la sanitat, l’educació, l’habitatge, la feina i la justícia. Anem cap a una lluita indignada global i horitzontal, on hem d’aconseguir allò que volem: que les polítiques es dictin des de la base, posant les persones per davant de tot. Serà possiblement la construcció d’una societat més justa, equitativa, comuna i democràtica. No sabem quina societat emergirà en el futur, però tenim molt clar el que no volem:
No volem bombolles especulatives, ni polítics titelles irresponsables dictats per les grans fortunes. No volem una societat jeràrquica de corones i barons. No volem una població sense drets, pobre, esclava i submisa.
Volem una xarxa de protecció social adequada i eficaç, volem que la prioritat siguin sempre les persones, la lluita contra la pobresa i el progrés intel·lectual dels nens, joves i presents ciutadans del món. No podem oblidar que tots som responsables del futur que deixem als nostres fills, per tant, els hem de deixar el millor llegat possible. Lluitar, i seguir lluitant, és el millor regal que ens podem fer.
