Cal viatjar una mica de tant en tant, sortir de la frontera per esvair les idees i adonar-se de les carències del propi país.
A Bèlgica, on estic fent l’Erasmus enguany, he observat que els estudiants de l’Estat – de fireta – espanyol patim un retard molt important en matèria lingüística comparat amb la resta d’estudiants Erasmus. Motius no en falten, penso que no s’inverteix prou en l’aprenentatge de llengües (deu ser un mal menor, poc important), en canvi, si que s’inverteix molt en la traducció de tot allò que prové de fora. Coi! Ens sortiria més barat i, sobretot, més formatiu el fet de subtitular les pel·lícules i les sèries de televisió en català, castellà o anglès. Això va així aquí, a Bèlgica, mai veuràs un contingut audiovisual doblat a la llengua pròpia, ni a la televisió ni al cinema. Sempre subtítols. En flamenc i/o francès, curiós.
Què vull dir amb tot això… que si els catalans volem ser “més europeus”, més cultes perquè no dir-ho; una societat més preparada en definitiva, hem de millorar el coneixement dels idiomes. L’anglès és primordial vagis on vagis i per l’experiència que estic vivint m’ensumo que els catalans i els castellans, tant com els bascos i els andalusos, no tots es clar, però si de forma general els estudiants espanyols som (encara) els que pitjor nivell tenim a l’hora d’expressar-nos en aquesta llengua. I és que amb les polítiques lingüístiques que tenim a casa poc podem fer per millorar-ho… hem de pagar molt i aprendre poc i malament.
Per exemple, a la Universitat Autònoma de Barcelona fer un curs d’anglès durant 8 mesos costa uns 750 €. A la Universitat de Gent, fer un curs de dutch de 3 mesos costa 50 € i un d’anglès, pel mateix període de temps, 105 €. Les dades canten.
És sabut que el coneixement de les llengües és fonamental per a tenir un bon currículum. Demanaria una reflexió a les administracions públiques vers aquest problema estructural. Fer front a la baixa qualitat de l’ensenyament de llengües estrangeres a les escoles i instituts, crear alternatives com uns tallers de conversa, promoure cursos municipals “gratuïts” (les escoles oficials d’idiomes acostumen a estar saturades), subvencionar el cinema en versió original, etc…
Saber parlar i escriure en català i en castellà està molt bé, però, no volem assemblar-nos als europeus? No volem ser lliures? Doncs fem-ho! I així potser d’una vegada per totes ens entendrem.
És tan sols una opinió!
Ah! volem una escola oficial d’idiomes a Sentmenat ja!!! (ups no, que no hi ha calers… però posats a demanar)
Jaume C. Fidalgo
*Aprofito l’avinentesa per llançar una pregunta que està sobre la taula de l’actualitat política: el castellà hauria de ser llengua cooficial de Catalunya en un hipotètic Estat Català? Què en penseu?
