Aquest webmestre que tenim s’està posant pesat. Ara se li ha ficat al cap que tots els blocaires treballem a preu fet per tenir enllestida per avui mateix la remodelació del "Sentmenat.com".
Ostres, jo sóc de vacances per l’estepa castellana, per variar. Però una companyia de telefonia mòbil em va vendre una andròmina per connectar-me a la Xarxa des de qualsevol lloc del planeta. I a cal sogre no funciona! Ja deia jo que el sogre és una mica extraterrestre. Agafo el portàtil i el cotxe, surto carretera enllà sense perdre de vista el navegador, damunt el seient de l’acompanyant i obert pel portal de la UOC amb demanda de connexió. Faig dos quilòmetres cap al nord, i després torno enrera. No hi ha manera. Agafo una altra carretera, la que porta a l’estació. Veig que es va resolent la connexió a mesura que m’acosto al cementiri. Paro davant de la porta del "camposanto". Collonut, tu! Torno a ser a la Terra. Davant meu em contemplen una pila de difunts en silenci. Però estic segur que això és el planeta: ja tinc connexió a la Xarxa i per tant puc començar a escriure aquest primer post.
Ara ve el segon problema. Li vaig prometre al nostre webmestre que escriuria en un bloc, però em vaig oblidar de demanar-li què dallonses volia que hi escrivís . -Fot-li "H" -em dic. "H" d’hòstia, d’hortènsia, d’història…, Ah! Ah! Ah! Avui inaugurem el nou "Sentmenat. com" i mentre conduïa amunt i avall cercant "coberteria" per a la meva andròmina m’ha anat sorgint, de la memòria pregona, una llarga successió d’imatges que evoquen els moments "dolços" de l’eclosió de Sentmenat a les autopistes de la informació: des del "barri virtual de Sentmenat" que em vaig inventar jo mateix el 1995 fins a l’extraordinària potència del portal que va crear després en Jordi, bo i passant pel Tot Sentmenat del Vicenç, la inefable Llista de Sentmenat, on hem cremat tanta pólvora, els sopars d’internautes i els Boscos Nets…
Si senyors, Sentmenat va ser un dels primers pobles representats a la Xarxa. Recordo que amics de pobles veïns elogiaven la tenacitat de "quatre bojos" que feien xarxa per pur divertiment, però també perquè havien albirat les possibilitats extraordinàries que tot això ens deparava. I certament. Al principi utilitzàvem la Llista de per riure. Recordo els viatges galàctics del Vicenç i del Xavi, jugant a una mena de cuit-a- amagar virtual, alguna emprenyada de tant en tant i la bronca corresponent del moderador. Avui dia, la Llista ha estat determinant en una campanya d’èxit clamorós com els Boscos Nets i es pot dir que és un dels principals pols de sensibilització dels sentmenatencs envers totes les problemàtiques de la vila. El Portal de sentmenat.com és també un mitjà d’informació d’extraordinària potència i un referent a la vila. A partir d’avui, encara més!
Però més enllà de tots aquests èxits, el que realment m’ha quedat a mi és el caliu, l’ambient de confraternització que hem sabut teixir entre tots. És com si les xarxes elèctriques, els enginys electromagnètics i tots els invents de segle passat s’haguessin conjurat per servir-nos una plataforma on entre tots hem estès els llaços d’amistat i cooperació. Benvingudes siguin, doncs, les autopistes de la informació i la comunicació a Sentmenat.
Es fa fosc. Del cementiri no he vist sortir ningú viu. Tampoc hi ha entrat cap mort. Anem bé! Envio el post i plego veles. M’espera la família per començar la celebració de cap d’Any. Avui agafarem una mona, però no conduirem.
Que tingueu un 2008 ple de joia!
