Avui hem anat a la Plaça Onze de setembre a l’acte institucional del nostre poble. Fora de tendències , colors , opinions…tots i tothom han llegit , opinat , ofert…des del respecte i l’estimació al nostre país. Han sorgit temes com les retallades , la identitat, la llengua…i mentre sentia als diferents oradors dels diferents grups he pensat que jo , com a mestra catalana estic força afectada. Per una banda em van reduir el sou i ara ataquen el nostre sistema d’aprenentatge del català a l’escoles : la immersió lingüística. Quan em van reduir el 5 per cent del meu sou , vaig sentir ràbia , ho admeto…però ara he arribat a entendre que en un moment de crisi com aquest alguna cosa calia fer i era impossible no molestar , incomodar. Penso que potser aquest 5 per cent que em pertanyia està ajudant al meu país a sortir d’aquest atzucac . Tot i que tots vivim dificultats econòmiques serioses , sóc afortunada de tenir feina. Tot i això , si seguim menystenint el món de L’educació ho pagarem molt car en el futur. Agradi o no , som la base del futur. Només faltava , doncs , que ataquessin ( una vegada més ) a la nostra llengua. Qui l’ataquen no són conscients que forma part de la nostra identitat , que no és simplement un idioma…o sí que se n’adonen?
Ens ensortirem! Avui dos dels oradors de l’acte fet al poble en la nostra Diada Nacional han anomenat les paraules d’en Pep Guardiola (encertades totalment) , jo esmento el joc de paraules de Màrius Serra : CATALÀ A L’ATAC!