El cas és que al poc d’estar instal.lats a Sentmenat , la nostra gossa va descobrir com escapar-se. El primer cop , ens vam espantar molt. La vam buscar per tot , a crits i angoixats…fins que va aparèixer tan tranquil.la , però esgotada! Aquestes escapades es van convertir en un costum diari durant una setmana!!! Quin patir! La nostra “donzella” de Barcelona havia deixat de ser-ho per passar a ser l’alegria dels gossos del Vallès!
Efectivament, als 62 dies …naixien cadells. En va tenir nou, un darrere de l’altre sense parar durant un dia sencer. Tot ho va fer ella sola , sense que l’ajudéssim. Nosaltres només ploràvem i miràvem. Ara…passat l’ensurt , veiem a la nostra gossa i a una de les seves filles ( que ens vam quedar…els altres els vam regalar) i pensem: a ella també li prova Sentmenat!!