Les xifres d’atur no fan més que créixer i sembla que estem en una baixada que no té aturador.
Ens hem passat anys veient com s’anaven destruint sectors que donaven molts llocs de treball: la fusta, la pell, el tèxtil, la metal·lúrgia, el plàstic… i tot quedava tapat pel gran boom de la construcció que ens feia creure que aquí lligàvem els gossos amb llonganisses. S’ha acabat el miratge, s’ha ensorrat el fràgil castell de cartes que construíem entre governs, bancs i consumidors i la realitat fa dies que ja és aquí: ensorrada la construcció, i amb molt poca industria, els aturats cada dia són més
Ens deien, cal tenir productes amb un alt valor afegit, amb molt poca ma d’obra que és el que encareix el producte final . I les industries que requereixin molta gent en el procés productiu que se les quedin a altres països, seguien dient. Doncs potser sí que ja hi som, i el poc que ara fabriquem té molt valor afegit, però… que en fem de tota la gent que s’ha quedat sense feina?
En aquests moments tots consumim molts productes que total o parcialment s’han fabricat a països llunyans. I els consumim perquè el mateix producte fabricat aquí és més car. Però no sé si tots som conscients del que això representa: avui comprarem més bé de preu però demà no podrem comprar res perquè haurem perdut el lloc de treball, doncs haurà tancat la empresa que ens donava la feina.
Cap reforma laboral ni cap llei serà capaç d’aconseguir una rebaixa significativa de l’atur ni fer que hi hagi més llocs de treball nous. L’única manera de donar feina i una esperança de canvi en la tendència és tornar a fabricar aquí. Però com?
Fa anys, una devaluació de la moneda (som un país pobre amb una moneda forta), o aranzels a les importacions, hauria estat una possible solució. Ara això no es pot fer, som part de la Comunitat Econòmica Europea i el que a nosaltres en aniria bé, no aniria bé als que prenen les decisions.
Que ens queda doncs? Penso, que la única cosa que podem fer, i ja és ben trist, és consumir amb intel·ligència, comprant sempre productes fabricats aquí. Que potser són una mica més cars? Sí, però a la llarga (i no tan a la llarga) ens sortirà molt més car el fet de comprar barat.
