Yamaha ha comunicat que tancarà la fàbrica que té a Palau-Solità i Plegamans, deixant als seus 400 treballadors en atur.
Per desgràcia no és el primer cas de multinacional que tanca les seves instalacions a Catalunya però aquest cas té característiques no habituals.
Sembla que l’empresa tanca per portar la seva activitat a Saint-Quentin (França). Per tant, sembla clar que aquesta deslocalització no es deu als costos laborals, i sembla que tampoc es deu a la diferència de productivitat entre Palau-Solità i Saint-Quentin.
Resulta que l’alcalde de Saint-Quentin, Xavier Bertrand, és a la vegada ministre de treball de França. Curiós. Segur que guanyarà les properes eleccions municipals.
Per si no n’hi hagués prou amb les deslocalitzacions de les empreses catalanes cap a Àsia, l’est d’Europa, el Magreb i Llatinoamèrica, basades sobretot en la diferència de cost de mà d’obra, n’hem d’afegir una cap a un país de la Unió Europea tan desenvolupat com França. És ben sabut la quantitat ingent de recursos que dedica l’estat francès a protegir la seva important indústria automobilística, pel que no costa gaire imaginar que una petita part d’aquests recursos hagin pogut anar per les instal·lacions de Saint Quentin, tenint en compte que el seu alcalde ocupa una cadira al govern francès.
El govern de la Generalitat també ha injectat i segueix injectant diners a la indústria per lluitar contra les deslocalitzacions, però és i serà suficient? Segur que si el dèficit fiscal català no voregés el 10% del PIB, Catalunya tindria més recursos per protegir la seva indústria contra la lacra de la deslocalització. Que per cert també s’està produint des de Catalunya cap a Espanya, com ha passat amb una fàbrica de Nestlé de Viladecans que se n’ha anat a una comunitat autònoma de les més subvencionades. Seria interessant saber per quines raons i quins avantatges tindrà a la nova localització, i qui paga aquests avantatges.
I per acabar-ho d’adobar, i tornant al cas Yamaha, ens trobem que la nova directora general d’ocupació del nou govern de la Generalitat, abans d’ocupar el nou càrrec havia treballat com a consultora assessorant a empreses que volen acomiadar treballadors o deslocalitzar. Mala peça al teler.
Segur que la indústria catalana té greus mancances i que les institucions catalanes podrien ajudar més, però ja hi ha massa gent que juga amb les cartes marcades, i entre aquests nosaltres no hi som.
