Recentment he rebut per part de l’alcaldia de Sentmenat una invitació a “donar suport a la causa del dret a decidir…”. Em resulta estrany ja que suposo que deu saber la senyora alcaldessa que no sóc partidari d’aquest assumpte ni que, a més a més, l’ajuntament, que som tots i totes, lideri cap causa que posicioni als sentmenatencs i sentmenatenques a una banda o a l’altra en una qüestió que no és de competència municipal i en què l’actual govern municipal de CiU i ERC ens té abocats dia sí i dia també… Recordar que correspon al Parlament i al Govern de Catalunya plantejar i afrontar com a una societat democràtica i lliure tot aquest assumpte.
Sóc també dels que no fujo de cap debat i el del futur del meu país m’apassiona i penso com diu Miquel Iceta que: “…nosaltres els socialistes estimem Catalunya, la volem rica, plena i lliure, agermanada amb els pobles d’Espanya i d’Europa. I no ens cansarem de repetir que en aquest món d’interdependències creixents i de sobiranies compartides, no hi ha millor camí que el federalisme…”. Tampoc accepto, per part del món del sobiranisme exclusiu, aquest empeny a portar-nos a què suposades majories minoritàries decideixin sobre minories, o potser majoritàries… Això sí, en el lloc on correspon de forma correcta i acordada, de tu a tu, i no en la sala de plens municipal.
No accepto, per part del món del sobiranisme exclusiu, aquest afany a portar-nos a què suposades majories minoritàries decideixin sobre minories
Ara el què m’ha animat a fer públic aquest posicionament és el sacrifici que haurà hagut de fer la senyora Núria Colomé en enviar-me aquesta carta, ja que no és capaç ni de saludar-me pel carrer... Ja no dic l’exemple de respecte institucional del que hi ha mil maneres d’exercitar-lo i que ella no vol fer servir, o no en sap, que encara és més greu. Basar la gestió en saldar venjances i recrear-se en les misèries humanes evidentment no la fan ni llesta, ni intel·ligent.
No sóc tampoc cap exemple de res, però mai en la meva etapa al capdavant de l’ajuntament ni el meu adversari polític, ni el pitjor enemic (afortunadament no n’he tingut mai d’aquests) no ha rebut aquest tracte sectari i de mal governant que ella em dispensa i, dit de pas, no només a mi. Doncs res, anem acabant i deixant ben clar que tot això no em treu la son, sinó tot el contrari.
Deixeu-me acomiadar-me desitjant unes bones vacances a tothom que les pugui fer, ja que té la sort i la felicitat de treballar. Un dret, el del treball que, desgraciadament, no tots podem gaudir de tenir-lo avui dia i que és el veritable problema del poble de Sentmenat.
PS. Responeu-me millor mitjançant twitter, si us plau: és més interactiu.
