El Sentmenat va encaixar una nova derrota després de perdre al camp del Can Colapi (3-2) en un partit corresponent a la jornada 24 del grup 14 de Quarta Catalana. Els blaugrana van tornar a tirar un matx en un inici en anar perdent 2-0 en el 6’ i ser devorats els primers 20 minuts per la intensitat d’un Can Colapi que es va quedar amb totes les ganes que els van faltar als de Morral en aquest principi de partit. El xoc es va igualar però no va ser suficient perquè el Sentmenat marqués abans del descans, una cosa que sí va fer el Can Colapi a la represa. Bueno i Eugenio van anotar els últims quatre minuts però els blaugrana van arribar tard a la remuntada, com van fer amb el partit.
En la vespra del canvi d’hora el Sentmenat va fer veure que en comptes d’ avançar l’agulla del rellotge l’endarrerís . I és que els blaugrana, una altra vegada i sense manera que aprenguin la lliçó, van tornar a sortir adormits a un partit, com si el matx anés a començar 20 minuts més tard del que ho fes. En aquest tram els blaugrana van tornar a abandonar aquest requisit indispensable sense el qual és impossible competir anomenat intensitat, un concepte que va mostrar tenir ben assimilat el Can Colapi, que amb la seva motivació va sortir a mossegar i després del fugaç 2-0 en 6 minuts es va protegir amb ordre i ja no va haver-hi manera de clavar-li la dent. El Sentmenat va tornar a ser víctima de les seves carències en el joc i malgrat la reacció final amb els gols de Bueno i ‘Uge’ els blaugrana van trobar a faltar la seva manca de puntualitat amb la intensitat enyorant uns 20 primers minuts malgastats. Molts són els defectes que ha de corregir el Sentmenat però gens pot fer mentre no comenci per polir un defecte repetit tantes vegades que l’equip ha convertit en vici.
Canvi de sistema
La debilitat a l’esquena de la defensa és un dels problemes que més estan destrossant el Sentmenat enrere i van intentar Bueno i Morral esmenar-lo en part canviant de sistema per primera vegada en 18 jornades. El Sentmenat va abandonar el seu 3-5-2 habitual passant a jugar amb 4-4-2 per protegir-se més en defensa. Raúl Martínez i Bueno van formar com a centrals, amb Bermejo i Serrato de laterals sent la desaparició de Christian Alonso de la mitjapunta per jugar de pivot amb Pardines l’altra novetat. Van canviar la forma els blaugrana però no van variar el fons ja que van tornar a patir sense pilota. Va quedar patent ben aviat, en un minut 2 en el qual Adrià Borrell va rematar una falta lateral a la xarxa encara que en possible fora de joc. Sense temps per acceptar el cop, el Can Colapi va tornar a donar un altre cop de puny a la taula en rematar Sergi Borrel còmodament dins de l’ àrea una passada rebuda de la frontal i precedida d’un rebuig de Serrato que no va poder refusar una passiva defensa sentmenatenca.
El monòleg d’intensitat i domini territorial del conjunt egarenc no es va detenir en els gols i es va perllongar almenys durant un quart d’hora més en el qual el Sentmenat va sofrir el bany de superioritat local i es va ofegar en les aigües que feia tot l’equip per defensar. Christian Alonso i Pardines eren superats en el mig amb gran facilitat i els locals també penetraven en el feble sistema defensiu blaugrana pels costats –especialment l’esquerre -, sotmetent al Sentmenat a la tirania de la seva intensitat. Tant Bueno com Raúl Martínez no donaven abast per fer les cobertures i per tallar les jugades d’atac dels locals, que es plantaven en la frontal en un obrir i tancar d’ulls . Els blaugrana, sense saber com, van sobreviure a aquest infernal tram de partit i van arribar amb opcions a l’altre que anava a començar a mesura que el Can Colapi fos baixant la seva intensitat.
Passat el pitjor, el Sentmenat va anar refent-se però va seguir el xoc sota control del Can Colapi, que malgrat el lògic baixó físic no es va oblidar ni de la seva disciplina tàctica ni de la seva solidaritat per defensar, unes virtuts que van comprovar els blaugrana, a qui els costava horrors generar situacions per explotar el desequilibri de Márquez –només ho va fer una vegada en un ocasió marrada per Eugenio i després per Martos-, i tenir continuïtat en el seu joc ofensiu amb unes pilotes llargues condicionades pel fort vent que bufava a Terrassa i que sempre es quedaven curtes. Mentre els blaugrana es mostraven com un equip disgregat per atacar i defensar,- faceta en la qual seguien tenint dificultats ja que recuperaven massa enrere la pilota-, els jugadors del Can Colapi exhibien el seu equip com un bloc sòlid, ja que atacaven junts -el que els feia mantenir llargues possessions-, i defensaven junts, sobretot a l’hora de bascular.
En el segon temps el Sentmenat es va apropar una mica més a l’ideal d’equip compacte per l’actitud defensiva dels locals malgrat encaixar el 3-0 als nou minuts de la represa després d’una jugada originada per una pilota filtrada a l’esquena de la defensa blaugrana. Bueno, que havia anat alternant la posició de central amb la de davanter a la primera part, es va quedar definitivament en punta i els de Morral van passar a jugar amb 3-4-3. Els blaugrana es van apropiar de la possessió i van oferir una cara molt més digne, sobretot quan amb l’entrada de Sekou per Martos Armando va passar de la banda dreta al mig del camp tirant a Christian Alonso a dalt. Una vegada més, el Sentmenat era un altre quan el centrecampista de Polinyà es traslladava al doble pivot amb Pardines. El canvi de posició del jugador només va sumar. Els blaugrana la van tenir més, la van tocar amb més criteri i van tenir més claredat en la sortida de pilota. Morral va esgotar els canvis posant a Esteban –que tornava després de deixar l’equip el desembre per feina-, per Bermejo.
Reacció insuficient per tardana
El major domini visitant no es va manifestar en gols excepte al final, on el Sentmenat va passar d’estar lluny d’ella a veure’s amb la remuntada davant els seus morros. En el 86’ Rafa Bueno va deixar un gol per a la galeria de lliure directe i en el 89’ Eugenio aprofitava a porta buida un error del porter local després de no blocar un centre xut de Bueno.
impedir que el Sentmenat jugués en llarg. Massa premi per als blaugrana i massa càstig per al Can Colapi hagués estat un empat, més per la diferència de fidelitat a la intensitat en els primers minuts que pel partit en conjunt en sí.
