De vegades, no tinc ganes d’escriure, però a la que tinc un bolígraf i un paper a les meves mans, em surt qualsevol cosa, i el que és més fort, és que el que escric té sentit. No són paraules sense solta ni volta, ni molt menys, tot té un sentit.
No sé com ho faig, però vaig afegint paraules en una frase, sense pensar en el que vull escriure, només em limito en anar construint un popurri, que desprès sembla ser un text d’allò més creatiu. No sè ni com ho faig, per què ara mateix, estic escrivint això sense ni saber el que realment vull dir.
Només ho faig per què escriure, m’ajuda a comprendre les coses, fugir dels problemes i centrar-me en el que estic fent. Trec les paraules de dins el meu cor, sense equivocar-me, no necessito cap guió, igual que a la vida, la vida no necessita cap guió, va per ella sola, i ens acompanya fins la fi.
Fa ja uns anys, participava d’unes trobades de jovent , els diumenges a la nit, sota les estrelles al Pla del Castell de Sentmenat. Alguns no sabreu ni de què anava allò, però segur que em vau sentir a parlar per el poble. Es tractava d’explicar contes i històries davant d’un públic que escoltava amb el caliu d’una guitarreta i una mica de “cali motxo” . Tothom hi podia participar, explicar les seves vivències, històries i anècdotes.
Jo en aquelles trobades, vaig explicar molts contes , em sembla recordar que eren un total de 73 contes, això durant els anys 2000-2003 aproximadament, ara ho recordo molt vagament. Fruït d’aquelles trobades, es va editar un llibre: “ Els Contes del Pla del Castell”.
Des d’aquí animo a tothom a escriure, sigui on sigui, en un paper, en un diari, a Internet, allà on sigui, però escriviu. Us sentireu molt bé, quan ho hagueu fet.
L’escriptura us espera!
