La Unió Europea sembla decidida a acabar amb el predomini de l’anglès a nivell internacional i per això ha engegat una campanya que amb el nom de «Bonan tagon!» (Bon dia!) pretén implantar l’esperanto com a lingua franca a Europa. El nostre poble ha estat un dels quatre municipis europeus escollits per participar en el programa pilot i, per això, a partir del curs vinent les escoles de Sentmenat impartiran el 50% de les classes en esperanto.
A més de Sentmenat, Saint-Aubin-en-Sully (França), Den Zeist (Holanda) i SantAngelo Piacentino (Italia) són els altres tres municipis escollits per la Unió Europea per a iniciar el programa lingüístic «Bonan tagon!» que té com a objectiu final fer de l’esperanto la llengua oficial d’Europa i acabar desplaçant l’anglès com a llengua internacional.
Sentmenat, municipi esperantista
Sentmenat no té tradició esperantista. L’única referència a aquesta llengua internacional que existeix al nostre poble és el carrer dedicat a l’esperanto a la zona del Pedró.
Així doncs, per què la Unió Europea ha escollit el nostre poble per participar en aquest programa pilot?
Colleen Sutton, comissaria del programa «Bonan tagon!» ha explicat a sentmenat.com les raons per les quals Sentmenat es convertirà en un dels quatre primers municipis esperantistes d’Europa.
Segons Sutton, el nombre d’habitants de Sentmenat i la proximitat amb Sabadell, una de les ciutats amb més esperantistes d’Europa i amb una associació d’esperanto molt dinàmica, ha estat la raó principal: «Inicialment havíem escollit Sabadell, per la seva rica i vital tradició esperantista, però la seva grandària [200.000 habitants] ens va fer tirar enrere, ja que buscàvem municipis entre 5.000 i 10.000 habitants, prou petits com per poder implantar-hi el programa amb facilitat, però prou grans per poder-ne avaluar els resultats», afirma Sutton. «Sentmenat complia aquest perfil i, el fet d’estar a només 10 quilòmetres de Sabadell, permet que la comunitat esperantista de Sabadell (que participarà activament al programa) s’hi pugui desplaçar amb facilitat».
Efectivament, a part dels professors contractats per la UE que s’incorporaran el curs vinent a les diferents escoles de Sentmenat, el programa comptarà amb la col·laboració dels esperantistes sabadellencs que hi participaran com a tutors i, des d’aquest mateix més de gener, formant a l’actual plantilla de professors sentmenatencs.
El 50% de les classes en esperanto
El programa «Bonan tagon!» s’estructura en diferents fases.
La primera, anomenada «Lia dekstra orelo doloras», serà un curs intensiu d’esperanto per al professorat de Sentmenat impartit pels membres de l’associació d’esperantistes de la capital del Vallès Occidental. Durant el primer semestre de l’any, els professors de Sentmenat viuran una immersió lingüística que els haurà de permetre donar una part de les classes en esperanto en el curs 2009-2010.
La segona fase, anomenada «Unu bieron», s’iniciarà el setembre de l’any vinent als centres escolars del poble. Aquesta fase suposa que el 50% de les classes que s’imparteixin a les escoles es farà exclusivament en esperanto.
Colleen Sutton, però, aclareix que la immersió no serà global, «no tots els cursos hi participaran; volem fer una implantació gradual de l’esperanto; per això començarem només amb els primers cursos». La intenció és que, amb pocs anys, «tots els cursos estiguin en plena immersió esperantista».
Finalment, la tercera fase, que rep el nom de «?is revido», suposarà la immersió progressiva de tota la població a la llengua de Zamenhof. Segons Sutton, la tercera fase suposarà que l’administració pública [l’Ajuntament] haurà d’utilitzar també l’esperanto en les seves comunicacions amb la ciutadania. «Teniu molta experìencia a gestionar una administració bilingüe, per això creiem que la incorporació de l’esperanto serà molt fàcil a Sentmenat».
Per tal d’impulsar l’ús social de l’esperanto, aquesta fase inclourà cursos d’aquesta llengua als comerciants de Sentmenat i bonificacions fiscals per a tots els ciutadans que puguin acreditar-ne el coneixement i l’ús en la seva vida diària.
«No volem que l’esperanto substitueixi cap de les dues llengües que utilitzeu, però aquestes accions permetran que agafeu el coneixement i la fluïdesa suficients amb l’esperanto per poder relacionar-vos internacionalment», diu Sutton. I és que a partir de l’any 2011, està previst que els ciutadans sentmenatencs participin en intercanvis amb les altres tres poblacions europees que també formen part del programa.
«Serà un experiència extraordinària», conclou Sutton.
sentmenat.com també en esperanto
sentmenat.com participarà en aquest programa amb una edició en esperanto. A partir del 2010, tots els continguts del web, incloses les notícies, seran accessibles també en aquesta llengua internacional.
La iniciativa no comptarà amb cap tipus de suport econòmic, però sí infraestructural. Així, a partir del gener del 2010 la Unió Europea es farà càrrec de l’edició de la versió en esperanto d’aquest diari digital.
Com diuen els esperantistes: Mi forgesis stre?i la horlo?on!
| La recerca d’una llengua comuna
Des de la seva creació l’any 1957 (com a Comunitat Econòmica Europea) fins ara, la Unió Europea ha intentant implantar sense èxit una llengua comuna per a tots els europeus que facilités l’entesa entre els diferents països i els seus habitants. La manca d’acord amb quina havia de ser aquesta llengua (cada país proposava la seva) ha fet frustrar sempre aquest projecte, que l’any 1991 va quedar aparcat de forma definitiva. No obstant, l’ampliació de la Unió l’any 2004 amb la incorporació de 10 països més (i per tant, 10 nous idiomes) i el 2007 amb Bulgària i Romania, va fer que alguns parlamentaris tornessin a recuperar el projecte de llengua comuna. Una Europa de 27 Estats amb 21 llengües oficials implica haver de dotar-se d’un exèrcit de traductors i intèrprets cada cop més gran, fet que suposa no només una despesa enorme sinó restar agilitat a una administració ja per ella molt lenta. Aquesta vegada, però, per evitar friccions entre països i que cap llengua prevalgués sobre les altres, des d’un bon principi el projecte va apostar d’entrada per l’esperanto, una llengua artificial creada a la darreria del segle XIX pel metge polonès Ludwik Lejzer Zamenhof. Després de tres anys de treballs, la Unió Europea va decidir escollir el 2009 com a any d’inici del projecte que s’iniciarà amb el programa pilot «Bonan tagon!» a quatre municipis europeus, entre els quals es troba el nostre poble. |
