Com cada darrer diumenge de març, aquesta nit cal avançar els rellotges una hora, de manera que a les dues de la matinada caldrà posar les agulles del rellotge a les tres. Finalitza així l’horari d’hivern i comença el d’estiu, complint així la directiva europea que ordena fer el canvi a horari d’estiu a tots els estats membres de la Unió Europea.
El canvi d’hora és una mesura que permet disminuir la despesa energètica relacionada amb la il·luminació artificial mitjançant l’adaptació de l’horari a la les hores de llum natural. Segons l’Institut Català d’Energia (ICAEN), l’horari d’estiu suposarà un estalvi de 20 milions d’euros al Principat de Catalunya durant els set mesos que estarà en vigor, principalment en el sector domèstic i, en menor mesura, en els serveis, el comerç i la indústria.
Més concretament, l’ICAEN calcula que l’estalvi de cada llar degut al canvi horari se situarà entre els 7 i els 8 euros, ja que permetrà reduir un 10,3% el consum en il·luminació.
Segons l’ICAEN, el canvi d’horari es realitza perquè durant l’horari d’estiu hi ha un major aprofitament de la llum del dia i es redueix la despesa energètica associada a l’ús de llum artificial. El dia s’allarga. El sol surt abans i es fa de nit més tard, és a dir, tenim més hores de llum natural. Avancem l’hora per no desaprofitar les hores de sol del matí, obtenint un estalvi.
La història del canvi d’horari
La diferenciació entre l’horari d’estiu i el d’hivern, que es posa en pràctica a una vuitantena de països de tot el món, es va iniciar l’any 1974 com a mesura d’estalvi davant de l’encariment del petroli i, per tant, de l’energia.
Des de l’any 1980, la Comissió Europea es responsabilitza d’harmonitzar els canvis horaris a Europa. Així, l’any 2001, la mateixa Comissió Europea va aprovar una directiva per convertir el canvi d’horari en una pràctica indefinida, ja que diferents estudis oficials han demostrat que els avantatges de la mesura depassen els petits inconvenients i repercussions que podia generar.
(Font: Generalitat de Catalunya)
