El passat dissabte 4 d’abril, a les 4 de la matinada, el grup d’alumnes i exalumnes de l’IES Sentmenat, integrants del projecte «De Sentmenat a Auserd, va arribar al Sàhara. Completaven així el projecte educatiu sobre la cooperació internacional i els drets humans de l’IES Sentmenat que els ha permès conèixer la realitat social, cultural i política del poble sahrauí i mostrar la seva solidaritat amb aquest poble que des de fa més de 30 anys viu exiliat a Argèlia.
Maria Vinyets. Cansats pel viatge, però visiblement il·lusionats per l’experiència que estàvem a punt de començar, el dissabte 4 d’abril a les 4 de la matinada posàvem els peus als campaments sahrauís, després de molts mesos de feina per tal de recollir fons per portar-hi material escolar, medicaments i joguines.
A aquella hora, cadascú va anar ja a instal·lar-se la casa de les famílies amb les que conviuríem durant tota la setmana que estaríem als campaments.
El mateix dissabte a la tarda ens van fer la rebuda a l’escola i a partir d’aleshores vam començar a realitzar activitats de lleure amb els alumnes on nosaltres érem els que guiàvem les activitats. Una experiència inolvidable que repetíriem tots els dies de la nostra estada al Sàhara.
El diumenge 5 d’abril vam visitar l’Ajuntament, on les autoritats ens van donar la benvinguda als campaments i ens van explicar el funcionament de la Daire (poble-Agüenit). Durant la trobada vam tenir l’oportunitat de parlar sobre la situació política actual que viu el poble sahrauí.
Dilluns, a més de les activitats diàries a l’escola, vam tenir l’oportunitat de visitar l’hospital, on vam comptar amb una guia d’excepció: la Zaina, qui de ben segur molts de vosaltres recordareu pels anys que va estar vivint a Sentmenat, concretament a casa meva.
Dimarts, mentres el grup desenvolupava les activitats de l’escola, jo, com a coordinadora del projecte, vaig poder reunir-me amb el governador de la Wilaya (Auserd), que va mostrar el seu agraïment pel projecte i va manifestar el seu desig que tingués continuïtat ja que l’escola amb la que col·laboràvem està en molt males condicions i la nostra ajuda és indispensable.
Dimecres al matí tot el grup ens vam desplaçar a Rabuni, a una conferència sobre joventut, que comptava amb la participació de més de 300 persones d’arreu d’Europa. A mi em va tocar intervenir davant d’aquella gentada per explicar el projecte «De Sentmenat a Auserd».
El mateix dimecres a la tarda ens van fer una festa a l’escola en la que els nens i les nenes sahrauís ens van oferir els seus cants i balls. Va ser impossible resistir-nos i tot el grup de sentmenatencs vam afegir-nos a la gresca, cantant i ballant al seu costat.
Dijous al matí va ser el dia del comiat a l’escola (ja que el divendres és dia festiu). Sens dubte, aquest fou un dels moments més emotius del viatge; no puc negar que tant els nens sahrauís com tots els membres del grup de l’IES Sentmenat ens vam fer un fart de plorar… No n’hi havia per menys, amb una sentmana n’hi ha més que prou per a establir una connexió emocional amb aquells infants i amb aquest poble que, tot i viure en unes condicions de vida duríssimes, sempre tenen el cor i els braços oberts per a tothom.
Al vespre vam anar a veure el desert de dunes, un dels espectacles més mervellosos del món. El paisatge que s’obria davant nostre, sota la llum de la lluna, ens va deixar embadalits a tots.
Divendres va ser un dia de comiat. Sense activitats previstes, cadascú va dedicar el dia a compartir-lo amb la família que ens havia acollit durant tota la setmana i a acomiadar-nos d’ells.
Cada nit la colla ens reuníem per parlar i estar una estona junts, acompanyats d’un nodrit grup de sahrauís. Cada nit vivíem una nova experiència que ens apropava i ens agermanava més amb aquest poble. Dimarts ens vam reunir amb les guitarres per fer un te a la haima on jo m’estava, dimecres ens van preparar un casament perquè veiéssim com celebren la cerimònia, amb jutges i pares de parella i tot!
Una semtna més tard, el dissabte 11 d’abril, arribàvem de nou a Sentmenat, cansats però satisfets i completament emocionats per l’experiència que havíem viscut durant tota una setmana de convivència amb el poble sahrauí.
Una experiència que de ben segur marcarà un abans i un després a molts dels participants del projecte, perquè el Sàhara, tot i la seva duresa extrema i la complexa situació política i social que viu, et deixa una petja inesborrable que et fa canviar la forma amb la que vius i veus el món.
580 kg de material
El nostre viatge a Auserd també va servir per portar el material que havíem comprat gràcies a les activitats que des de l’octubre del mes passat hem anat desenvolupant a Sentmenat.
La solidaritat dels sentmenatencs ens va permetre dur als campaments 580 kg de material escolar, medicaments per a l’hospital i joguines per a l’escola bressol.
