Emili Agulló. En ple debat del Pacte Nacional d’Infraestructures i el pla territorial metropolità, un grup de persones vinculades a associacions del Vallès Occidental i el Vallès Oriental s’han unit per crear Via Vallès, una nova entitat que reclamarà l’articulació de les dues comarques com una sola regió, amb noves infraestructures viàries i una xarxa potent de transport públic pensada per a una població d’1,2 milions d’habitants.
Plantegen un territori estructurat al voltant de sis grans ciutats –Terrassa, Sabadell, Granollers, Sant Cugat, Cerdanyola i Mollet– i demanen un pla director que preservi corredors verds entre les serralades litoral i prelitoral.
El Vallès Occidental i el Vallès Oriental sumen 1,2 milions d’habitants, el 77% de la població que té la ciutat de Barcelona. I lideren la producció industrial en nou de les deu branques d’activitat presents a Catalunya, ja que només el Baix Llobregat els supera en el camp de la indústria de l’automòbil. Malgrat això, aquesta posició preeminent no s’ha traduït en una xarxa d’infraestructures potent. Els grans eixos viaris i ferroviaris tenen caràcter radial i es van concebre per enllaçar amb Barcelona. Només el corredor de l’AP-7 trenca la radialitat, però no garanteix una connexió eficient, per exemple, entre Terrassa i Granollers.
Més enllà del quart cinturó
Via Vallès apareix com una entitat transversal, que reuneix membres d’associacions ecologistes com ara l’Adenc i altres entitats com per exemple Sabadell Cruïlla o la Fundació Bosch i Cardellach. El tripartit ha desencallat la discussió per fer arribar el quart cinturó fins a Granollers, però el president de la nova associació, Joan Saborido, aposta per portar el debat més enllà de la ronda del Vallès per «no oblidar la resta de factors clau que poden fer del Vallès un territori cuidat i competitiu alhora». El canvi de paradigma és dissenyar una via orbital adaptada a la mobilitat de les dues comarques –per enllaçar poblacions i polígons– i reservar el corredor de l’AP-7 per al trànsit de llarga distància.
Xarxes de tren i tramvia
Fins ara, cap associació ha dialogat amb les administracions públiques com a interlocutora de la societat civil de les dues comarques. En aquest sentit, han aprofitat propostes ja existents de Sabadell Cruïlla –l’extensió dels FGC cap a Palau-solità i Granollers, i noves línies a Sabadell, Terrassa i Caldes– i l’Associació per la Promoció del Transport Públic –la xarxa comarcal de tramvia– per demanar a la Generalitat la seva construcció. Els eixos paral·lels a l’autopista AP-7 s’articularien amb les noves línies ferroviàries de FGC, amb la línia Martorell-Mollet-Granollers de Renfe i amb la futura orbital ferroviària –de Vilanova a Mataró passant per Terrassa, Sabadell i Granollers–. Altres corredors, com ara la riera de Caldes i els ramals cap a Lliçà de Vall i la Roca, es cobririen amb línies de tramvia.
El pes dels espais lliures
Via Vallès no deixa de banda el vessant econòmic i el rol industrial de la regió. Fins i tot planteja reforçar la presència d’equipaments universitaris. L’entitat posa com a exemple la redacció de plans directors urbanístics per al Penedès i l’Empordà, i en reclama un d’específic per al Vallès, amb la protecció del paisatge i els espais agrícoles de la plana. Gallecs i el Parc Agrari de Sabadell en serien dos exemples, sumats als corredors fluvials i forestals –vies verdes– que encara connecten les dues serralades.
(Article d’Emili Agulló publicat a El Punt. Reproduït amb l’autorització de l’autor)
