La Flama del Canigó, que encén les fogueres d’arreu dels Països Catalans amb el foc encès al cim del Canigó, arribarà avui al nostre poble per encendre les fogueres de Sant Joan. La Flama, que serà portada per l’atleta local Salvador Alcàzar arribarà a Can Vinyals procedent de Castellar del Vallès i després d’un recorregut pel poble encendrà la foguera instal·lada al pati de l’IES Sentmenat.
Aquesta nit, revetlla de Sant Joan, Sentmenat donarà per primera vegada la benvinguda a la Flama del Canigó, el foc que procedent d’aquesta muntanya dels Pirineus serveix per encendre les fogueres de Sant Joan arreu dels Països Catalans.
Una comitiva formada per l’alcaldessa de Sentmenat i diversos membres de la Comissió de Festes recollirà la Flama a Castellar del Vallès i la duran al local social de Can Vinyals. Des d’allà, i a mans de l’atleta local Salvador Alcàzar, la Flama del Canigó iniciarà el recorregut cap al poble passant pels carrers Mas Olivelles i Senyoretes, la Casa Baió, Can Ramoneda, l’Avinguda de Terrassa i els carrers d’en Climent Humet, d’en Joaquim Costa, del Rec i de la Poca Farina, fins al pati de l’Institut de Sentmenat on té prevista l’arribada al voltant de 2/4 de 10.
Una hora i mitja més tard, com a centenars de pobles dels Països Catalans, la Flama del Canigó s’utilitzarà per encendre la foguera de Sant Joan.
La Flama del Canigó
L’any 1955 Francesc Pujades, vilatà d’Artes de Tec (Vallespir, Catalunya Nord), portat pel seu entusiasme pel Canigó i inspirat pel poema de mossèn Cinto Verdaguer, tingué la iniciativa d’encendre els Focs de Sant Joan en la pica d’aquesta muntanya i des d’allà repartir la seva flama per totes les contrades de la nostra terra. S’iniciava així la renovació d’aquesta mil·lenària tradició; de nou les fogueres prenien un sentit col·lectiu.
El nou costum pren una gran força en poc temps, de tal forma que avui és pràcticament impossible trobar una sola foguera a Catalunya Nord que no sigui encesa amb la Flama del Canigó. L’any 1966 el foc creua per primera vegada la duana i arriba a Vic. Són èpoques ben difícils, sovint de clandestinitat. A poc a poc la xarxa es va estenent i el foc, escampat per tot el Principat, ja arriba al País Valencià.
Cada any, el 22 de juny, un grup d’excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà agafa el foc que des de 1955 resta encès al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà i pugen al cim del Canigó; passen la nit vetllant la Flama i, a trenc d’alba, inicien el descens perquè la Flama arribi a tots els pobles i ciutats dels Països Catalans a temps d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.
La Flama del Canigó és rebuda pel Parlament de Catalunya, ajuntaments, consells comarcals i entitats culturals i esportives i ha esdevingut un símbol d’esperança i de germanor d’una comunitat que vol i necessita recuperar plenament el seu sentit de Pàtria, socialment justa, políticament lliure, econòmicament pròspera i culturalment digna.
Font: Òmnium
