La vigília de Tots Sants, al matí, a casa tots vam fer panellets, com fem cada any.
A la tarda, vaig acompanyar a les meves filles al punt de trobada amb les seves amigues per fer una de les coses que se suposa es fan per Halloween, anar vestides de bruixa i anar picant a les portes per aconseguir caramels.
I a la nit, vam anar tots de castanyada a casa d’uns bons amics.
Quan vaig sortit de casa acompanyant a les meves filles, com gairebé tots els dies festius a la tarda, al Parc de la Riera Nord he vist a un grup de subsaharians jugant a futbol i a un grup de llatinoamericans jugant a voleibol.
Al punt de trobada amb les meves filles ens vam creuar amb una senyora gran amb bastó que anava acompanyada per dues dones magrebís, que han preguntat a les meves filles on era la festa de Halloween.
Quan vaig tornar a casa, em vaig trobar a un grup de xinesos jugant a bàsquet a Can Palau.
Em temo que la gran majoria de subsaharians, llatinoamericans, magrebís i xinesos als quals he fet referència saben més sobre el Halloween que sobre la castanyada o els panellets. I si alguna cosa en saben sobre la castanyada és molt probable que sigui gràcies al que els han explicat els seus fills que van a les escoles del poble.
En canvi, les meves filles, a les quals mai no he explicat què és el Halloween, saben el que és. El poder de la televisió i el cinema és incalculable perquè el Halloween, com és evident, ha arribat aquí amb el cinema i la televisió. I pel que respecta a la presència per televisió i pel cinema, és evident que guanya abassegadorament el Halloween respecte a la castanyada, en una evident distorsió de les lleis de mercat pel que respecta a Catalunya.
La pervivència de les nostres tradicions és cosa de cadascú de nosaltres però també és cosa de l’administració.
I d’aquí el meu reconeixement a institucions com l’escola pública de Sentmenat, que com totes les escoles públiques té la responsabilitat d’acollir el major percentatge d’alumnes procedents de la immigració, i per això, la seva política de celebrar les festes populars catalanes és fonamental per a que gent de tots els orígens conegui les nostres tradicions, i així, contribuir a una millor cohesió social.
No puc dir el mateix del sector audiovisual, que en nom de les lleis del mercat massa vegades amaga tradicions nostres i converteix tradicions foranes com si fossin nostres. I això no només és degut a cadenes de televisió amb seu a Madrid o a que la majoria de pel·lícules que veiem són fetes i pensades per estadounidencs sinó el que es pitjor, massa vegades el relativament dèbil sector audiovisual català en fa seguidisme en nom de no se sap ben bé quins complexes.
I ara em pregunto: he fet bé de no dissuadir a les meves filles de celebrar durant una hora i escaig el Halloween?
