A finals dels anys noranta, el govern Aznar va posar en marxa el Plan Estratégico de la Región de Madrid, que entre altres coses significava crear una atapeïda xarxa d’autopistes al voltant de la capital d’Espanya, les orbitals, gratuïtes, i les radials, de peatge.
Fins a aquell moment hi havia les sis autovies radials gratuïtes, les continuadores de les històriques N-1 a la N-6. Les radials de peatge, de la R-1 a la R-5 es construirien, i de fet s’han anat construint, als espais lliures entre les autovies gratuïtes. En total, 11 vies d’alta capacitat d’entrada i sortida de Madrid.
Tot plegat, terreny adobat per l’especulació a gran escala dels terrenys adjacents.
Però hi ha hagut dos greus problemes. Primer, les concessionàries han hagut de fer front a indemnitzacions multimilionàries als propietaris dels terrenys expropiats per fer les autopistes, perquè inicialment els havien pagar a preu rústic. Segon, que el tràfic ha estat molt inferior a l’esperat. Resulta que els madrilenys no són tontos i tendeixen a seguir utilitzant massivament les autopistes gratuïtes, i només utilitzen les de pagament en cas de congestió.
Con les concessionàries no van pagar trinco trinco les autopistes, sinó que ho van fer mitjançant préstecs, pels dos problemes abans esmentats s’han trobat amb greus problemes per tornar 4.500 milions d’euros al Santander, a La Caixa, a Caja Madrid, i al Deutsche Bank.
Per solucionar-ho, als pressupostos generals de l’Estat de l’any passat, gràcies a una esmena aprovada per PSOE, PP i CiU, a les concessionàries se’l van concedir 250 milions d’Euros.
Pels pressupostos d’aquest any, CiU ha proposat una esmena als Pressupostos Generals de l’Estat d’aquest any per solucionar el problema, que sembla no ha fet més que empitjorar, que a la pràctica significarà una picossada extra a les concessionàries.
Aquestes concessionàries que diuen que no poden pagar els seus deutes estan participades per ACS (Florentino Pérez), Ferrovial (mecenes com a mínim del Palau de la Música), Abertis (La Caixa), Caja Madrid (autopréstec?), Sacyr (en plena bombolla immobiliària va intentar comprar ni més ni menys que el BBVA),…
És normal que l’erari públic, ho sigui entre tots, paguem els préstecs de tota aquesta colla?
Amb un tema tan sensible pels catalans com és el dels peatges, com s’atreveixen PSOE, PP, i sobretot CiU, a pagar a les concessionàries de les autopistes de Madrid i no abordar d’una vegada el rescat de les autopistes catalanes més antigues?
Amb la que està caient amb la crisi a Catalunya, l’economia de la qual com tots sabem està basada en la petita i mitjana empresa, un dels principals problemes de les quals ha estat la manca de crèdit, com s’atreveixen tots aquests a regalar els diners de tots a aquestes grans empreses?
Quin d’aquests partits representa els interessos dels catalans?
Quines raons ocultes hi ha per a que aquests partits ajudin a aquestes grans empreses?
