Avui continuo enfadat. Sóc un setmenatenc emprenyat. Vull fer una denúncia social perquè tots plegats reflexionem sobre qui ens ‘serveix i protegeix’. Us explicaré la historia que em va ocórrer la nit del dimarts 13 de setembre, i com a dada important, nit que també jugava el Barça.
La nit de dimarts, baixo al cotxe a buscar la cartera per pagar les pizzes que hem demanat per veure el Barça.
En aquell moment em trobo al carrer enmig d’una situació singular. Una noia embarassada, la seva gossa en zel i el seu xicot intentant que no s’acostés un gos molt gran (de grandària, no d’edat).
Al mirar-li la cara al noi vaig veure que la situació se li escapava una mica de les mans, i com a amo de dues gosses vaig decidir acostar-me a donar-li un cop de mà.
Lentament em vaig acostar al gos atemorit que estava enmig de la carretera principal que va cap a Caldes (i on la gent sol passar bastant ràpid) i vaig disposar a agafar-lo del collar per portar-lo cap a un lloc més segur. Parlant amb aquell noi, em va comentar que feia algun dia que veia a aquell gos pel carrer i que li semblava que estava abandonat.
Al portar collar vaig pensar que el deurien d’estar buscant així que li vaig dir que no es preocupés, que jo me’n feia càrrec i que alguna cosa faríem.
Vaig trucar a la policia per informar que havia trobat un gos abandonat amb collar, per si algú l’havia reclamat i perquè algú se’n fes càrrec en cas contrari. La resposta de la persona que hi havia a l’altre banda del telèfon va ser clara: ‘La policia no se’n fa càrrec’. D’acord, li vaig contestar, però suposo que algú em donarà un cop de mà no? Al cap i a la fi la el lema de la policia és servir i protegir. Doncs bé, la conversa va anar derivant fins a un punt on jo vaig comentar-li a aquell agent: ‘Escolti, sóc un bon ciutadà que acaba de recuperar un gos de la via pública, estic al carrer perquè degut a que tinc dos gossos més no el puc pujar a casa i els estic sentint plorar i bordar perquè s’han quedat sols…¿què haig de fer?’
Em va contestar que podien activar un pla específic en aquest cas. La contestació va ser que em quedés on era que ja vindria algú.
“D’acord, però algú em podrà donar un cop de mà no? Estic al carrer per ajudar un pobre bèstia, ningú pot ajudar-me a mi?”
I en aquest precís moment és on em va fer reflexionar sobre qui està en la posició de servir i protegir.
La resposta de l’agent, encara més clara i concisa que l’anterior: “Nosaltres no ens en farem càrrec però si ho prefereix, el pot tornar deixar al carrer”.
Em vaig encendre com un llumí. Com algú que se suposa que ha de donar exemple, pot dir una cosa així a una persona que l’únic que ha fet ha estat fer el correcte? ¿Com una persona adulta, amb un mínim de seny, pot dir semblant bestiesa?
Què hagués passat si decideixo deixar-lo a la seva sort i provoca un accident? Qui en seria el responsable? El senyor agent que em va dir el que em va dir assegut còmodament en una cadira? O un servidor que era el que havia realitzat l’acció? I sobretot, com algú pot jugar amb els sentiments d’una persona d’aquesta manera? Jo seria incapaç de fer el que em suggeria! Com es nota que ell no era allà veient aquell gos atemorit enmig d’una carretera principal!
El que em sembla pitjor de tot és que es quedés tant ample. Evidentment li vaig recriminar si sabia la bestiesa que m’havia dit. La seva resposta, encara més clara i concisa que les anterior. Penjar el telèfon.
Vaig tornar a trucar, encara més enfadat, demanant el número d’agent i el seu nom. Casualment el telèfon cada cop se sentia pitjor i no sentia què deia, com si un mans lliures hagués activat mentre devia deixar escoltar la conversa a algun company.
I jo mentrestant, al carrer.
Una hora més tard vaig tornar a trucar a la policia, recriminant que m’havien deixat penjat. Cap patrulla es va passar, perquè segons el policia que m’havia atès anteriorment, no era cap emergència. Potser si hagués passat quelcom més gruixut ho hagués estat. Sortosament, sóc persona i ni se’m va passar pel cap fer el que m’havia dit l’agent.
Dues hores. Gairebé dues hores esperant al carrer amb un gos amb una fam inacabable. Sort de la meva xicota, de dos amics més que em van donar un gran cop de mà i dels paquets de frankfurts que hi havia per casa.
Finalment, va venir una furgoneta provinent d’Argentona (no hi ha ningú més a prop que pugui donar el servei?) i desgraciadament aquell gos no portava xip personal.
Després de dos dies continuo molt enfadat. I sobre tot, molt decebut.
Quan jo era petit, recordo com jugava a ser policia, a ajudar a la gent, a servir a la gent i a protegir-la, però ara no m’agradaria fer servir d’exemple una persona així per al meu fill.
Espero que això hagi esdevingut un cas aïllat i vull aclarir que aquest individu no representa a tot un col·lectiu, perquè ser bona gent no va amb un càrrec o una feina, va amb la persona.
Finalment adjunto fotos per si algú el reconeix. I si ningú el reconeix però vol adoptar-lo, informar que està a la gossera d’Argentona. És un mascle i és un tros de pa. Això sí, pel que vam comprovar, tenia pinta d’ engolir grans quantitats de menjar.
