El Sentmenat va empatar a casa davant l’Escola de Futbol Bonaire (2-2) després d’anar perdent 0-2 en un partit corresponent a la dissetena jornada del grup 14 de Quarta Catalana. Aitor Santos i Martín Hernán van posar per davant els visitants amb dos gols però els de Morral van aconseguir igualar amb gols de Jordi Alberola i Eugenio en una gran reacció dels blaugrana, que es van quedar amb un sabor amarg després que els mateixos protagonistes dels gols desaprofitessin dues oportunitats per culminar la remuntada.
El Sentmenat va saltar al camp amb Manolo; Dani Alonso, Bueno, Corchuelo; Armando, Pardines, Márquez, Bermejo, Christian Alonso; Eugenio i Martos. Un onze de garanties malgrat les baixes de Raúl Martínez, Vargas, Donai i l’absència d’última hora de Serrato. Malgrat les garanties de l’alineació mai els blaugrana van garantir a l’afició que el triomf era possible a la primera part. Quan el Sentmenat no intenta apropiar-se del seu camp amb la pilota en els partits de casa és un símptoma que alguna cosa no va bé en l’equip. Amb una marxa menys, els de Morral van patir la velocitat en la circulació de pilota i el millor posicionament sobre el terreny de joc del Bonaire, que va justificar la seva cinquena plaça en la taula. Els egarencs conformen un equip que no fa fàstics a l’hora de tractar bé la pilota i sempre intenten fer camí a la porteria rival amb paciència i jugant per baix. Adormits per defensar i esbojarrats per llançar les contres, els blaugrana no van sortir pràcticament de la seva parcel·la, reavivant cada vegada més el toc del Bonaire ja que els atacs locals morien ràpidament amb pilotades sense sentit.
La intensitat també va tenir el seu paper en el fet que fos el Bonaire qui governés el partit a la primera part. Amb un punt més de tensió, i mostrant un gran físic, els egarencs van vèncer en la batalla de mig camp emportant-se totes les segones jugades i veient-se superats Pardines i un apagat Armando. El dolor del peu va poder més que la voluntat en el de Polinyà per fer-se amb les regnes del partit. I ja se sap que quan Armando no està bé, el Sentmenat no funciona. Passat el moment de domini clar del Bonaire, els blaugrana van intentar a poc a poc recuperar la identitat. Es va anar aconseguint gràcies en part a la decisió de Rafa Bueno, que canviant les peces de lloc va aconseguir que l’equip encaixés millor. L’ex espanyolista es va situar en punta al costat d’Eugenio, baixant a Martos a mitjapunta i situant a Christian Alonso en el doble pivot, passant Armando a integrar la línia de tres enrere. El Sentmenat va guanyar presència a dalt i Alonso va poder donar més solidesa al centre del camp que un minvat Armando el físic del qual anava a menys.
Els blaugrana es van respondre a sí mateixos el dubte de com fer mal al Bonaire. A la primera que els locals van baixar la pilota al pis van disposar d’una clara ocasió de gol que va fallar Eugenio. Els dubtes no obstant això van tornar en el 39’. Després d’una jugada en la que el Bonaire va desorientar al Sentmenat amb dos canvis d’orientació, Santos va rematar en el punt de penal la intel·ligent triangulació visitant. Convalescent encara el Sentmenat del cop, Manolo va salvar amb una gran intervenció que l’equip empitjorés el seu estat i el travesser i una posterior parada del porter visitant en el rebuig van impedir que una vaselina d’Eugenio reanimés als blaugrana.
Bueno va fer una nova reestructuració de l’equip. Sekou va substituir Armando per jugar per primera vegada en defensa, i Alberola va entrar en la banda dreta per Bermejo, mentre que Márquez i Martos es van tornar les posicions, situant-se Fran en la mitjapunta i Cristian a la banda esquerra. Si l’anterior revolució va servir per mantenir viu a l’equip, aquesta el va ressuscitar. El segon gol del Bonaire res més començar la represa es va convertir en la xispa que va reanimar el Sentmenat lluny d’enfonsar-lo. Danyats en l’orgull i conscients que no hi havia res que perdre, els blaugrana es van abalançar sobre la porteria rival amb la intenció de no signar la rendició fins al final del partit. L’atreviment del jove Alberola (17 anys) va ser el que va encendre la flama de la remuntada. Entrant de segona línia com un llampec l’interior va materialitzar una gran passada interior de Pardines.
El Sentmenat era un altre equip. Triangulava, guanyava totes les disputes, i feia seus totes les pilotes soltes. Amb una intensitat voraç els blaugrana van sotmetre a un Bonaire que no va passar de la divisòria. La jugada en la qual Márquez es va lesionar amb un fort cop al turmell va ser una bonica estampa del que passava per la ment dels blaugrana. Eugenio va ajudar l’interior a aixecar-se amb una frase que va condir en el ‘9’, que si deixava el camp havia de ser substituït pel meta Miki Castillo per no haver-hi més recanvis en la banqueta. ‘’Aixeca’t, hem d acabar el partit patint’’. Márquez no ho va poder entendre de millor manera. A la següent jugada desbordava dins de l’àrea i el seu xut servia perquè el mateix Eugenio recompensés el seu esforç convertint el rebuig en gol en el 67’.
El Bonaire a poc a poc es va ser refent en part gràcies al lògic descens del ritme d’un Sentmenat que durant 25 minuts havia anat al límit en cada jugada. No obstant això, Alberola va poder situar per davant als blaugrana en una rematada a boca de canó en la qual el de Castellar no va tenir tanta picardia com en el primer gol. Manolo, agafant el mateix vestit d’heroi amb el qual va rescatar un punt en l’anada, va evitar amb dues grans parades que els de Terrassa frustressin una remuntada que va estar en les botes d’Eugenio en els últims minuts. El ‘22’, precipitat en la rematada, no va poder canalitzar la passió d’un Sentmenat que
quan treu a passejar-la és capaç de tot.
