Toni Canyameras Rojas
Hi ha moltes maneres de guanyar de manera brillant un partit i el Sentmenat va triar la de posar-hi coratge i ganes, però va ser una elecció per eliminació ja que als blaugrana no els va quedar una altra en haver de disputar aquest partit amb nombroses absències, el principal inconvenient de les quals era el d’haver de jugar amb un porter improvisat. En Esteban García va recaure aquesta comesa i des de la grandiosa actuació en el marc del sentmenatenc , els blaugrana es van creure que podien emportar-se els tres punts sense que el suposat desavantatge físic de comptar amb 14 efectius en un immens camp com l’Olímpic de Terrassa fos obstacle algun. Els de Morral ho van superar i van donar el primer pas per saltar l’altre gran obstacle que vol passar el Sentmenat guanyant els partits que queden. L’equip es va aferrar a la gran imatge mostrada en la derrota davant el Juan XXIII i va encadenar un altre gran xoc, en el qual de nou els blaugrana van ser intensos i competitius amb la petita gran diferència que el quadre sentmenatenc va aconseguir el triomf. Endinsat de ple en el final de campanya –només li queden tres partits per jugar-, el Sentmenat ofereix l’excel·lent notícia de que està disposat i en condicions de motivar-per l’any que ve signant una bona recta a meta en aquest final d’exercici.
Morral es va enfrontar a la gran quantitat de baixes fent debutar a Axel Hidalgo i Marc Rossell, que fins ara només entrenaven amb el grup, jugant el primer de lateral dret i el segon en el migcampista en una alineació que va fer palesa la satisfacció que va deixar en les files blaugrana el partit davant el Juan XXIII. El Sentmenat va repetir el 4-4-2 empleat davant el segon classificat, així com la variant tàctica de situar un home per darrere d’Eugenio per guanyar les segones jugades en les passades llargues al ‘22’ i generar joc en jugar Pardines per darrere del ‘Pichichi’ del grup 14 de Quarta Catalana. Després de complir Donai aquest rol, aquesta vegada Pardines va ser l’escollit per exercir-lo però aviat els blaugrana desistirien d’aquesta idea ja que després de que el Les Fonts s’avancés en el 7’ per mediació de Jaume Montoro, Morral va apostar per una variant diferent. Bueno va sortir del centre de la defensa per ocupar la seva posició de tota la vida –davanter-, formant amb Eugenio a dalt, mentre que Pardines va endarrerir el seu lloc al doble pivot passant Armando a l’eix de la defensa. El canvi va reportar grans beneficis a l’equip, que, aprofitant els espais que brindava el verd de l’Olímpic de Terrassa, va tenir bones possessions de pilota i profunditat. Armando va aportar molta lucidesa traient la pilota des d’enrere i Bueno va ser una constant amenaça en les pilotes llargues. Va ser en una d’aquestes quan l’ex espanyolista va rebre i va picar per sobre del porter local per posar les taules.
El Sentmenat va prosseguir amb el seu domini i es va començar a fer creditor de la victòria, encara que el segon gol no arribaria fins el segon temps, quan Bueno va calcar la jugada del primer tant i després de rebre a l’esquena de la defensa local va tornar a batre el porter dels grocs picant l’esfèrica . Encesos i sotmetent al Les Fonts a un bany de bon joc, els blaugrana es van anar sense dubtar-ho a per un tercer gol de la tranquil·litat que arribaria quatre minuts després. Christian Alonso, en una evidència de la seva versatilitat, va demostrar que és un futbolista perfectament apte per jugar en la banda que ocupa des del partit del Juan XXIII i després de desbordar i centrar, Sekou –que havia sortit per Márquez a la segona part-, la va empènyer a la xarxa marcant el seu primer gol de la temporada. El quadre local va evitar un plàcid final de matx pels sentmenatencs i Xavi de Uña va batre Esteban després de guanyar l’esquena a la defensa visitant. Malgrat els dos gols encaixats, Esteban va signar un gran partit, mostrant una inusual seguretat en un jugador que no sol jugar de porter.
Els visitants defensen el resultat amb fiabilitat
Després de la bogeria que havien suposat tres gols en 15 minuts, va irrompre el capítol de les expulsions. Primer l’egarenc Marc Gorina era enviat a la dutxa en veure la segona groga després de tallar amb falta un contraatac del Sentmenat i després Eugenio veia la vermella directa per una agressió inexistent en una acció en la que el jugador de Les Fonts que va provocar l’expulsió va actuar com un magnífic actor. Arran de les vermelles, el partit va ser molt més dividit i els sentmenatencs van començar a esperar per defensar l’avantatge . Els homes de Morral van dur a terme un gran exercici defensiu aprofitant les facilitats que va posar l’equip local, obsessionat en buscar De Uña i Niang amb pilotes llargues sempre interceptats per l’impecable joc aeri de Kiku Fernández, que per primera vegada des que va tornar de la seva greu lesió va completar un partit sencer. Va ser així com els egarencs van malgastar els espais que oferia el camp del Terrassa, encara que en la inoperància ofensiva dels locals també va tenir molt a veure el gran treball en la medul·lar de Pardines i el debutant Rossell. Gran partit i gran victòria d’un Sentmenat que s’està prenent molt de debò aquest tram final de Lliga.
· Classificació i resta de la jornada
·Més informació a El orador del deporte
