La temporada està morint però el Sentmenat està ressuscitant en joc i resultats encara que el futbol s’encebés amb els de Morral passant la cara factura de no haver fet entrar tot el que hauria d’haver entrat i de pecar de descurats en l’últim instant del partit. Els peròs que es podrien posar a aquest optimisme que es podria extreure del final de campanya dels sentmenatencs són dos, tan discutibles com a fàcils de rebatre. D’una banda podria dir-se que ja no val de res treure resultats quan no hi ha gens que treure a la classificació però en un primer any en què un Sentmenat totalment renovat s’està coneixent és essencial que l’equip demostri sobre el verd tot el que ha progressat respecte a principis de temporada per guanyar també confiança de cara al proper exercici. D’una altra manera també es dirà que la millora ha coincidit amb un fàcil calendari en el que el Sentmenat s’ha enfrontat als rivals de la part baixa però els de Morral vénen oferint en les últimes jornades amb un estil de toc un nivell en el seu joc ja de per sí alt però molt a tenir en compte per en un conjunt de Quarta Catalana, on els equips són presos de la pilotada fàcil. Una progressió que va començar davant el Juan XXIII –tercer classificat-, i s’ha consolidat en aquest partit després de la victòria contra Les Fonts. El Sentmenat va exhibir davant el Can Boada com els dos xocs anteriors una possessió aclaparant i profunda en certes fases del partit que va sotmetre el seu contrincant i li va fer just mereixedor d’un triomf que es va quedar sense amo al final.
Un Sentmenat amb personalitat
Josep Morral està recollint en aquesta recta final a meta els fruits del treball de tot l’any a pesar de que no ha comptat amb les millors condicions per armar un equip competitiu, que només ho està sent al final a causa del constant moviment d’altes i baixes durant la temporada i una llista d’absències en cada partit que no va ser menys i comptava amb puntals tan importants com Bueno, Raúl Martínez i Christian Alonso i havent de ser el juvenil Juanma Corma el substitut de Miki a la porteria. El tècnic sentmenatenc va poder dissenyar un onze igualment de garanties en el que destacava el recentment incorporat Marc Rosell com a parella de Kiku Fernández al centre de la defensa i la titularitat de Sekou a la banda dreta en detriment del lesionat Christian Alonso. Tot i que ue les baixes han impedit a Morral trobar un onze tipus al llarg de l’any –el Sentmenat mai ha repetit alineació aquesta temporada-, l’entrenador ja sap quins homes són indiscutibles en l’alineació per la 14/15. Kiku i Dani Alonso són alguns d’ells però els que més ho van demostrar van ser Pardines i Armando al doble pivot. Ambdós donen un equilibri enrere i un sentit al joc ofensiu que fan funcionar al Sentmenat com un rellotge. Especialment brillant va estar el migcampista de Polinyà, amb una nova lliçó de com fer jugar un equip.
El migcampista va ser el connector amb els de dalt oferint constantment passada en la sortida de pilota i en camp contrari sempre va triar la millor opció sense errar entregues. Amb aquestes dues tasques el Sentmenat va monopolitzar la pilota en gran part dels dos temps, en els quals va baixar al final, tant en la primera com en la segona meitat. Va tenir a veure en les llargues possessions dels blaugrana els espais que va deixar un Can Boada massa llarg i amb molta distància entre la medul·lar i la defensa. Però també la col·laboració de Márquez i Sekou des dels costats en un bon partit dels dos jugadors de banda. El de Pedra Santa va triar els millors moments per jugar-se-la en acció individual i l’africà va treballar amb una tranquil·litat inèdita en ell. Quan el Sentmenat podia jugar menys ja estava Donai per pressionar la defensa rival i lluitar a les segones jugades. El davanter està reivindicant amb la seva nova posició per darrere d’Eugenio l’encert d’un dels grans beneficis que està reportant al Sentmenat el 4-4-1-1 pel qual està apostant en aquest final de temporada abandonant el 3-5-2 que ha emprat durant gran part de la campanya. Les dues ocasions que van tenir els blaugrana en el primer temps van ser un reflex de les formes que pot adoptar el Sentmenat per jugar, la que ha usat durant tota la temporada i la que he descobert aquestes últimes jornades. Márquez va rematar al travesser després de caçar una pilota llarga a l’àrea minuts després que Eugenio fallés en boca de gol.
Márquez fa el més difícil
Després de la reculada del tram final de la primera part els blaugrana van igualar en la segona la seva millor versió i fins i tot la van superar. La van millorar perquè els de Morral van trobar en la banda esquerra del Can Boada una ràpida via d’arribada a l’àrea. Primer Sekou va apurar línia de fons després que Pardines s’associés amb la banda dreta local caient al costat, després l’africà va tornar a centrar després d’una prolífica pujada de Dani Alonso i la tercera jugada perillosa ja va ser amb Martos en el camp que havia entrat per Donai. En una d’aquestes Eugenio va tornar a fallar després de controlar a l’àrea petita.
El Sentmenat va deixar sorprenentment d’insistir per aquesta banda i la jugada del gol arribaria pel centre en una bonica jugada per part dels locals en la qual Martos va ser clau. El punta va aparèixer entre línies per caçar una pilota interior posada per Armando i la va deixar per a Pardines, que la va cedir per a Márquez. L’extrem de Pedra Santa va sorprendre amb la seva presència en el mig i després de controlar la passada de Pardines va batre al meta visitant amb un xut ras des de la frontal. El domini dels blaugrana va anar cessant paulatinament després de la diana encara que van comptar amb dues oportunitats més per matar un cansat Can Boada. Pardines la va estavellar contra el porter egarenc dins l’ àrea i un potent cop de cap de Rossell a la sortida d’un córner va marxar desviat.
Els blaugrana es van defensar amb solvència encapçalats per la parella de centrals Kiku-Rossell però van posar els de Morral la guinda a la seva falta de picardia en l’últim minut, quan Alex Andreu va rebre sol en un córner en el pic de l’àrea i va llançar un potent xut que va superar Corma. No va haver-hi temps per més i el Sentmenat va unir a la seva desesperació
les lamentacions per un possible penal a Márquez en l’última jugada d’un xoc en el qual, al marge de l’injust resultat, els de Morral van demostrar que han trobat estabilitat en el seu camí després d’una temporada plena de sotracs.
· Classificació i resta de la jornada
· Més informació a El orador del deporte
