El meu fill de 23 anys fa anys que està a l’atur, i avui havia d’anar a firmar el seu contracte per treballar a Marineland. Una sort i ocasió única perquè porta molt de temps sense trobar feina malgrat el seus indescriptibles esforços i intents. No tenim, però tampoc no volem “enxufes ” i això, està clar, és un problema afegit.
Doncs com deia, aquest matí a l’anar a buscar el seu cotxe s’ha trobat amb la sorpresa que la grua de Sentmenat se l’havia emportat. Per recuperar-lo i poder anar a firmar a Girona aquest matí, necessitava el cotxe sense cap altra alternativa possible.
Em dic Francesc Ruiz i visc a Sentmenat des de fa més de 25 anys.
No explicaré la meva tristissima situació econòmica precària perque no ve al cas, però al presentar-me a la Policia Municipal a la plaça al nostre ajuntament, a les 9.30 d’aquest matí dia 30 de maig, i explicar al caporal o sargent de torn que no disposava dels 104 Euros en aquell moment però que a la nit li portaria, el policia m’ha exigit els 104 euros ipso facto a canvi que el cotxe sortís de la cotxera on estava retingut. O això o no hi havia cotxe.
El caporal ha donat clarament a entendre que si el meu fill no podía firmar no era el seu problema. Suplicant que per favor fes una petit gest humanitària, que es fes càrrec, atesa la meva situació d’atur, i la del meu fill, i la necessitat de firmar per obtenir aquesta feina i que a la nit li portaria els diners, s’ha mantingut ferm i s’ha negat rotundament a fer cap concessió, argumentant que això ja havia passat en el temps enrera i que al final s’havien quedat sense cobrar. Em costa creure això per moltes raons, però bé, si ell ho diu suposo que serà veritat.
Total, després d’haver de moure el cel i la terra per poder aconseguir només 100 Euros i poder treure el cotxe retingut, al tornar a la comissaria el caporal s’ha mantingut estricte, exigint que mancaven 4 Euros i que o 104 o res de res. És a dir, un cas típic d’aplicació de la justicia cegament caigui qui caigui.
No sé si el meu fill aconseguirà la feina o no, de moment ja li han dit que torni un altre dia a firmar sense posar-li una data concreta, jo personalment penso que ha perdut el possible llóc de treball. Som una familia de 4 persones, l’única persona que treballa és la meva esposa amb un sou de mileurista. Els meus fills no treballen, un perque és massa petit i l’altre perquè no troba. La meva situació personal e ingressos són precaris e inestables, d’altra banda l’hipoteca ens acaba d’enfonsar.
Estic d’acord que qui fa una multa l’ha de pagar sigui qui sigui.Tot i que dubto que això sigui realment així en alguns casos especials o dit d’altra manera: influències. De totes formes i sigui com sigui voldria saber què passa quan el nostre Codi Penal parla d’humanitat i de proporcionalitat de les penes com un Principi Fonamental etc etc. que ens està dient? Qué és normal que hagis de pagar 104 quan amb un miserable sou apenes arribes per menjar? Es això proporcionalitat? És normal que un caporal del teu mateix poble mantingui aquesta posició despectiva al respecte de la teva situació personal? On són aquests dos principis mencionats previament? No sé on anirà a parar tot això, l’únic que vull manifestar aquí el meu gran descontent amb tot el que veig. Suposo i espero que tot això canvïi algun dia.
Per respecte al caporal prefereixo reprimir en silenci la meva ràbia i enérgica protesta sobre la seva actuació.
