Amb l'enderroc del Centre Republicà desapareix un tros de la nostra història local i un dels edificis que més han marcat la història recent de Sentmenat, sense que ningú encara no hagi dignificat el llegat dels sentmenatencs que van perdre la Guerra Civil.
Després de l’esfondrament parcial que del Centre Republicà va patir el juny del 2009, a caua del trencament d’una biga, les opcions per preservar aquest històric i emblemàtic edifici sentmenatenc s’esvaïen. Un esfondrament que ja va provocar un primer enderroc parcial de l’edifici, que va incloure la retirada de la coberta, la demolició de la façana lateral, la del carrer principal fins els balcons tapiats i la del forjat de la primera planta.
El març de l’any 2010, tenint en compte l’estat irrecuperable de l’immoble, la Junta de Govern local va considerar que l’única opció possible era acabar d’enderrocar-lo totalment, després de, això sí, intentar preservar alguns alguns elements de valor simbòlic i històric de l’edifici, com els vitralls i el terra de fusta.
Ara, quatre anys després de la presa d’aquella trista decisió, l’enderroc s’ha dut a terme, fent desaparèixer així un tros de la nostra història local i un dels edificis que més han marcat la història recent de Sentmenat.
Enderroc del Centre Republicà. Juny 2014 © Marc Duran
Un aparcament públic?
L’edifici era de propietat municipal, i malgrat els diversos projectes per recuperar-lo i rehabilitar-lo, mai no s’hi havia fet cap intervenció per tal de preservar-lo.
Així, amb la desaparició del Centre Republicà, també s’esvaeix la possibilitat de recuperar-lo i rehabilitar-lo com a equipament municipal. Precisament, adequar l’edifici per a usos relacionats amb la cultura era un dels projectes que a l’inici de l’anterior legislatura havia previst fer el nou govern municipal. En els pressupostos de l’any 2008, l’Ajuntament de Sentmenat preveia la possibilitat d’ubicar-hi l’Arxiu Municipal i un possible Casal de la Memòria.
Ara, amb l’enderroc ja materialitzat, l’Ajuntament contempla la possibilitat d’ubicar-hi un aparcament públic, per tal d’ampliar les zones d’estacionament del centre del poble.
Culmina així un nou episodi en la desaparició de la memòria històrica sentmenatenca, un espai que va bressolar la cultura i la política sentmenatenques acollirà d’aquí poc… cotxes. Això sí, s’hi instal·larà una placa commemorativa del Centre Republicà.
Un edifici històric
El Centre Republicà era l‘entitat que aplegava els sentmenatencs republicans i els progressistes. Va ser fundat l’any 1905 amb el nom de Centro Republicano Español, i romangué actiu fins l’entrada de les tropes feixistes a Sentmenat el 28 de gener del 1939.
El Centre va establir-se a l’antiga cerveseria Valentí, també coneguda com a «cafè de baix», i durant els seus anys d’activitat va ser bressol d’entitats com la Societat Coral La Glòria, la Unió Agrícola é Industrial de Sentmanat i els rabassaires sentmenatencs, així com un lloc on van desenvolupar les seves activitats diversos polítics i alcaldes republicans sentmenatencs, com n’Antoni Cruells i en Joan Deu.
En un inventari sobre les entitats del poble, datat entre la primera i segona dècada del segle XX, el mossèn de Sentmenat, Josep Clotet, declarà que el Centre tenia uns 40 socis que eren «pocos, malos y mucho indiferentes» i que la finalitat del Centre era «descatolizar».
Entre les figures notables que van passar pel Centre hi trobem Lluís Companys i Jover, que el 16 de juliol de 1922 va assistir-hi per adreçar-se als rabassaires sentmenatencs.
Acabada la Guerra Civil, amb la victòria feixista, el Centre va ser clausurat i, en el seu lloc, s’hi va ubicar la Escuela Nacional.
Per la seva banda, els conservadors i els sentmenatencs més benestants tenien la seu al Casal Regionalista, fundat l’any 1919 en comprar un grup de sentmenatencs el cafè Colon, conegut com a «cafè de dalt», situat on ara hi ha el supermercat DIA. Arran de la dictadura de Primo de Rivera, després de mig any clausurat, el Casal va ser rebatejat com a Fomento Agrícola e Industrial, tot i que tothom el continuà anomenant el Casal. Va ser clausurat definitivament pels feixistes l’any 1939.
Aquestes dues entitats, juntament amb la Societat Coral, foren els vertebradors de la vida cultural del Sentmenat a principis del segle XX, en part gràcies a la rivalitat que existia entre el Centre i el Casal, que els esperonava a promoure una gran activitat, no només política, sinó també social i cultural. Les tres associacions tenien cinema, grup de teatre, colla de ball de gitanes i coral i cafè.
Nota: Alguns apunts històrics han estat aportats per en Jaume Verdaguer i Famadas
