La nova formació política Assemblea Ciutadana de Sentmenat (ACS), conformada per la confluència de diversos partits i moviments d’esquerres, ha estat la guanyadora de les eleccions municipals a Sentmenat. Amb tot, la seva victòria ha estat tan ajustada, que li caldrà conformar pactes amb més d’una força per accedir a l’alcaldia i al govern sentmenatenc. Per la seva banda, CiU, que actualment ostenta l’alcaldia, ha estat el gran derrotat de les eleccions, amb la pèrdua de 2 regidors i, previsiblement, la pèrdua del govern municipal.
La participació ha estat del 57,70% (3.770 electors), 5,22 punts més que el 2011.
Seguint la tònica nacional, les eleccions municipals de Sentmenat han posat punt i final al bipartidisme i a les grans majories i han conformat un consistori molt fragmentat, amb tres forces empatades en nombre de regidors i tres partits més amb representació municipal, un d’ells a frec de les principals. Tots els partits que es presentaven a les eleccions han aconseguit representació.
Així, el nou consistori sentmenatenc comptarà amb 3 regidors d’ACS , 3 de CiU i 3 dels PSC, 2 d’ERC, 1 de Cs i 1 del PP.
Tres que pugen, un que es manté i dos que baixen
Tres són les forces polítiques que pugen a Sentmenat respecte els resultats obtinguts l’any 2011. Per una banda ACS creix en 9,14 punts percentuals i 1 regidor*, Cs, que no es presentà als darrers comicis, obté un 6,5% dels vots i 1 regidor, i ERC obté un increment de 4,7 punts, insuficient però per guanyar el tercer regidor.
El PSC aconsegueix aguantar els resultats obtinguts el 2011 amb un lleuger descens del 0,49% i manté els 3 regidors al consistori sentmenatenc.
Finalment, les forces que han patit un major correctiu per l’electorat han estat CiU, amb un descens de 12,49 punts i la pèrdua de 2 regidors (passa de 5 a 3) i el PP, que malgrat baixar 5,13 punts —la meitat del seu electorat), aconsegueix mantenir el seu regidor per només 9 vots.
Aquests resultats conformen el canvi polític més gran que patirà el consistori sentmenatenc, la més que presumible pèrdua de l’alcaldia per part de CiU, que té molt difícil, sinó impossible, conformar una coalició per intentar revalidar-la.
* Hem comparat els resultats obtinguts per ACS el 2015 i ICV-EUiA el 2011, perquè si bé ACS es presentava com a nova força, es presentava sota el paraigües de l’Entesa, de la mateixa manera que ICV-EUiA ho va fer el 2011.
.
Qui serà el proper alcalde o alcaldessa de Sentmenat?
Encara és d’hora per afirmar-ho, però és més que probable que Marc Verneda sigui investit alcalde de Sentmenat el proper 13 de juny. Tot fa pensar que Verneda tindrà fàcil arribar a una entesa amb el PSC que li donaria 6 vots i que el setè necessari per a la investidura l’obtingui ja sigui d’ERC (que en té dos) o bé, encara que sembli paradoxal, del PP. Des que és regidor, Eusebio Pacha sempre ha donat suport a la força més votada en la investidura de l’alcaldia, fos del color polític que fos, així que res fa pensar que aquesta vegada actuarà de forma diferent.
Una altra cosa serà la conformació de govern. Si vol formar una majoria estable, l’Assemblea no en tindrà prou amb el suport del PSC i li caldrà arribar a un acord amb una tercera força política. La lògica ens diu que ACS hauria de buscar el suport d’ERC, però la lògica no és un valor que mai no hagi cotitzat en política. Amb tot, sembla l’opció més raonable, perquè és força complicat que l’ACS busqui o compti amb el suport de CiU i molt menys del PP o de Cs.
La clau de tot serà si ERC s’avé a donar a l’ACS la majoria absoluta. En cas contrari, Marc Verneda haurà de governar en minoria i buscar el suport dels republicans (o d’alguna altra formació) a cada votació.
En canvi, les opcions perquè Núria Colomé continuï a l’alcaldia són francament difícils. Amb la pèrdua de dos regidors no en tindria prou únicament revalidant l’acord de l’anterior legislatura amb ERC, que només li donaria 5 dels 7 regidors necessaris. I si fins i tot aconseguís de nou el suport dels republicans encara necessitaria el d’un o més partits, a quin més improbable. Per què és força complicat que ERC s’avingués a entrar en un govern amb CiU, PP i Cs (que amb els republicans conformarien matemàticament una majoria), com també ho és que CiU i PSC s’avinguin a fer un pacte de govern on, a més, també hi entrin els independentistes d’ERC.
Res està tancat, però les opcions perquè Núria Colomé repeteixi al capdavant de l’Ajuntament són molt difícils.
Amb tot, mai no hem d’oblidar que estem parlant de política, l’art de fer possible allò impossible, i que cap porta està tancada. Però sí que és cert que amb els resultats damunt la taula, la porta que està més oberta és la que permetria a Marc Verneda ser alcalde de Sentmenat el proper 13 de juny.
Comença la complicada cursa de les negociacions
Davant d’aquest escenari tan fragmentat, s’obren ara tres setmanes d’intenses negociacions en el que tots els partits intentaran situar-se en el millor lloc de sortida o vendre els seus millors actius.
Enrera quedaran els retrets i les crítiques deixades durant la campanya per tal d’arribar a unes negociacions que es preveuen molt complicades.
El triple empat d’ACS, CiU i PSC, seguits d’aprop d’uns republicans que poden tenir la clau de la governabilitat convertiran les negociacions en un joc d’equilibris molt complicat.
Els eixos de la política sentmenatenca
Dos eixos han protagonitzat sempre la política catalana, l’eix esquerra-dreta i l’eix Catalunya-Espanya, aquest darrer convertit ara en l’eix unionisme-independentisme.
A Sentmenat el primer eix ha quedat clarament decantat a l’esquerra. Els 8 regidors obtinguts per ACS, PSC i ERC superen amb claredat els 4 de CiU i PP. És complexe adjudicar Cs a qualsevols dels dos eixos, per la seva indefinició en aquest eix, tot i que si ens atenem als seu programari, als pactes que estan fent i a les simpaties polítiques d’alguns dels seus candidats, caldria sumar-los més aviat al bloc de dretes.
El segon eix és més complexe de delimitar. Si ens cenyim a l’eix unionisme-independentisme, el bloc que defensa la continuïtat de Catalunya dins Espanya guanya la partida a Sentmenat, amb els 5 regidors obtinguts per PSC (que aposten per un model federal) i Cs i PP (que aposten per un model centralista), davant els 4 obtinguts pel bloc independentista de CiU i ERC. En aquest cas, ACS no entraria a la partida, doncs compta amb membres partidaris de la independència, però també de l’unionisme (en els seus diferents models d’Estat).
Si en canvi aquest eix el definim com a partidaris i detractors del dret a decidir, en aquest cas s’imposen amb claredat els defensors que Catalunya pugui decidir lliurement el seu futur polític, amb els 7 regidors d’ACS, CiU i ERC, contra els 5 del PSC, Cs i PP.