Un moviment divers. Una de les claus d’èxit d’aquest moviment és que, de moment, ha sabut aglutinar grans i petits sectors de la societat no ja sota una bandera, un partit o un club de futbol, sinó sota un sentiment: la indignació amb el sistema actual que genera aturats a ritme de trompeta, salva els bancs i condemna les classes populars a la misèria més extrema.
“No som anti-sistema, el sistema és anti-nosaltres”.
El capitalisme és insostenible. No podem seguir venerant els mercats que especulen amb tot tipus d’actius financers – des dels béns immobles, passant pels aliments bàsics fins els dèficits públics dels Estats. Si no aturem, o millor dit, si els polítics mundials no aturen aquesta voràgine especulativa dels grans bancs i multinacionals, viurem una època marcada per una greu crisis social que repercutirà negativament i prolongadament sobre els de sempre, els més indefensos davant d’aquesta situació econòmica.
Motius no en falten. Si adjuntem el dèficit democràtic que pateix aquest país arrel de quaranta anys de dictadura militar feixista i una democràcia feta a mida dels mateixos, creant una estructura jeràrquica, opaca i poc oberta de – dos – partits centralistes; a una crisi juvenil sense precedents que conrea dades tant alarmants com un 30% de fracàs escolar i un 45% d’atur. La situació, comprensiblement, em preocupa molt.
Unes solucions dignes a la crisi, existeixen. En temps de crisi o de recessió segons Keynes l’Estat hauria d’impulsar la demanda interna per la falta de consum privat que existeix, en comptes d’això, les polítiques més urgents actualment a Europa es basen en les retallades de la despesa pública més agressives que s’han vist mai després de la II Guerra Mundial. Un altre cop, qui paga som els que en tenim menys i en necessitem més, mentre els més rics gaudeixen de grans fortunes en paradisos fiscals que són intocables.
Tant sols ens en sortirem si la riquesa es reparteix equitativament, d’una altra manera, continuarem condemnats al fracàs més estrepitós. Desitjo que d’aquesta crisi ens en sortim fent pedagogia de tot plegat perquè hi ha el futur de les noves generacions en joc.
