A qui es pot culpar?
Amb la perspectiva de tres anys i des d’una opinió més personal, crec que es poden donar informacions sobre els fets viscuts amb motiu de les eleccions municipals de maig 2007. Amb això no vull dir que no accepti el resultat que hi va haver: una majoria absoluta per a CiU a Sentmenat. Al contrari el resultat és digne i clar, així ho vaig reconèixer en el seu dia i ho continuo reconeixent. Faltaria més!
Ara val a dir que el PSC de Sentmenat, durant tot el procés des del 2003 al 2007 (amb diferents executives al front d’ell), i ho dic així de clar, no va treballar per la unitat dels i les socialistes de Sentmenat. Els objectius es van difuminar amb les aspiracions personals de cadascú dels protagonistes actius. Només cal recordar a tots ells on estava l’esperit del 1987 i del 1995 que va treballar en aquells temps, com únic objectiu, la continuïtat del projecte socialista d’esquerres i/o progressista pel nostre poble, fossin quines fossin les persones.
Masses savis a pensar i a dir el què s’havia de fer, més algun il·luminat, per tan poca base per executar la feina d’un PSC que, en el seu conjunt, havia de presentar un nou projecte per Sentmenat que, a més a més, va rebre un seriós avís dels electors en el 2003. Això sí, invents fora dels mecanismes de l’organització sí que van ser capaços de fer-ne, així com continuar-ne alguns d’estrambòtics i voler imposar-ne de nous. Tema a part del qui va pretendre saldar deutes pendents per no encaixar en una nova majoria dins el PSC.
Ara el més greu de tot això van ser els interessos diferenciats que després van ser capaços d’ajuntar per fer mal a la pròpia organització. Tan poc “socialista” pot arribar a ser qui decideix fer mal a un company (o fins llavors amic), en benefici de l’adversari polític? Doncs sí, ho he viscut en primera persona.
També convé recordar els enormes esforços dels que es van posar en contra del PSC sortint, després d’enfonsar i dividir l’Agrupació local dels socialistes. Tantes peticions de vot cap a CiU que van fer aquelles persones que van perdre el seu privilegi dins el PSC i a l’Ajuntament com a regidor/a, uns pocs cadells massa ambiciosos que han vist trencades les seves aspiracions. Val a dir que alguns de forma molt descarada; d’altres una mica més ocults inundant la xarxa local d’internet amb difamacions i desqualificacions cap al PSC i les persones que formàvem la seva candidatura, que curiosament al final només l’enllaç d’aquestes campanyes era a la pàgina web de CiU.
Una dada a tenir en compte és també la concentració d’enemics (pocs però amb molta mala llet) que van optar com a objectiu fer fora al “Vilaró” que s’havia convertit amb el seu enemic. Fins i tot es va proposar de fer vot útil cap a CiU, perquè sinó encara els d’ERC i evidentment ICV-EUA l’acabarien de nou fent alcalde, alguns esmerçant-hi molta feina i dedicació, en les seves capacitats fins el moment gens productives, en l’interès general del municipi.
Però bé no vull acabar en que això sembli un passar comptes d’un perdedor, perquè reconec les meves errades i equivocacions, que n’he tingut en tot aquest procés. Vaig confiar en que entre companys s’havia d’arreglar tot com en el passat sempre s’havia fet. També vull fer un reconeixement públic pel suport tan personal com polític, que vaig rebre i que no oblidaré mai. La meva lleialtat, compromís i esforços pel bé de les institucions a les que he tingut l’honor de formar part, i especialment al PSC, a les que hi he dedicat el millor de la meva vida, crec que estan suficientment demostrats; així com la meva total desvinculació del món urbanístic de Sentmenat.
Lamentablement no vaig ser capaç de conduir a una nova victòria electoral del PSC i aquí ha arribat el moment de fer un punt i apart, expressat amb la meva absència de la primera línia de l’acció política del socialisme local. Malgrat ser objecte de les crítiques personals més ferotges per part de CiU i els seus acollits escriptors… Només em queda dir-vos que el projecte socialista en el seu conjunt per Sentmenat ha tingut un passat, té un present del que em sento orgullosíssim d’haver-lo protagonitzat en gran part. Ara només dir que tindrà un futur encara millor, del que espero continuar sent partícip com fins ara, això sí, espero amb menys intensitat.
Per acabar diré del que estic més sorprès, pel que escolto i veig, és de la frustració, a més a més l’exili físic i/o polític en què viuen algunes persones que gràcies a la seva actuació han fet possible, primer, la majoria absoluta de CiU, i segon, la gestió pública com alcaldessa de la Núria Colomé, que malgrat les expectatives que va donar, com a candidata, ara estigui a punt de portar a la ruïna a Sentmenat amb les seves accions.
