A cada contesa electoral hi ha la llegenda que diu que quan els partits comenten els resultats electorals tots diuen que han guanyat.
Però està clar que Esquerra Republicana ha perdut clarament aquestes eleccions. Respecte a les eleccions de 2006 hem perdut la meitat dels electors i hem passat de ser la tercera força a ser la cinquena.
En resum i analitzant els dos eixos de la política catalana es pot observar que a l’eix nacional ha baixat el total de vots a partits independentistes, i a l’eix social, han baixat els vots a partits d’esquerres. La nostra baixada s’ha produit en els dos eixos i per això som els que hem patit la derrota més dura. Analitzem els dos eixos.
En quant a l’eix nacional, l’any 2006 només hi havia un partit independentista amb representació al Parlament, nosaltres, gràcies als 416.000 vots rebuts, un 14% del total. El 28N, aquest vot s’ha fragmentat en tres opcions: 218.000 vots per Esquerra, un 7% del total, 102.000 vots per Solidaritat, un 3,3%, i 40.000 per Reagrupament, un 1,3%; entre els tres, 360.000 vots, un 11,6%, amb una pèrdua per l’independentisme de 56.000 vots. Tenint en compte que CiU ha pujat 260.000 vots, sembla clar que els nous partits independentistes pràcticament només han esgarrapat vot d’Esquerra i no han guanyat vot a altres partits, com CiU.
En quant a l’eix social, a part d’ERC, tant PSC com ICV-EUiA han baixat en vots. El PSC ha perdut 225.000 vots i ICV-EUiA 52.000 vots. Han perdut vots tots els partits d’esquerres amb representació parlamentària.
El segon tripartit ha passat factura a ERC i de quina manera.
Queda clar que la política d’aliances d’Esquerra a nivell nacional no ha estat mai el nostre fort. Les més grans davallades d’Esquerra des de les primeres eleccions a la Generalitat restaurada han vingut després de pactar amb CiU els anys 80, i ara després de pactar amb els socialistes.
Parlant concretament de la patacada del 28N és evident que una de les coses que no ha funcionat dels dos pactes d’entesa consecutius ha estat buscar el progressiu transvassament de vots dels altres dos partits d’esquerres cap a nosaltres per considerar que nosaltres defensem millor els seus interessos. Semblava cantat que la crisi econòmica i el desgast d’estar al govern desgastaria sobretot als socialistes (al final la seva davallada ha estat més del que tothom esperava) però resulta que Esquerra no ha obtingut ni un vot per aquesta via. Votants tradicionals del PSC han preferit abans CiU o el PP que nosaltres.Una de les principals raons dels tripartits ha donat resultat 0.
Pel vessant nacional, és evident que hem patit una sagnia de vots cap a les noves formacions independentistes transversals. El problema per l’independentisme és que aquestes formacions polítiques transversals, en general, només han pescat vots a Esquerra pel que el total de vot independentista ha baixat. Per il·lustrar això només cal recordar els resultats de la consulta independentista del 13D a Sentmenat. 1200 sentmenatencs i sentmenatenques van dir sí a la independencia. Però el 28N, entre Esquerra, Solidaritat i Reagrupament només han sumat 472 vots (272 Esquerra, 174 Solidaritat, i 26 Reagrupament). A l’hora de la veritat, més de 700 dels que van votar sí no han optat per una opció independentista. Aquests 700 i escaig no han considerat prioritari el vot independentista, i això que aquesta vegada la nostra opció no era l’única amb opcions.
Mirant cap al futur, crec que Esquerra ha de seguir estant on està, seguir sent el referent independentista i d’esquerres d’aquest país.
Clar que ha de revisar els errors tàctics i estratègics que ha fet, com fer possible el segon tripartit, així com fer canvis importants al pont de comandament del partit i revisar la política de comunicació. Els errors en aspectes clau han tapat la feina, que ha estat molta, i els encerts que hem fet estant al govern, que han estat molts. Però no s’ha de perdre l’oremus.
A l’eix nacional, cal seguir treballant per la independència, per aconseguir una majoria social que doni una majoria de diputats independentistes al Parlament de Catalunya que faci possible un referéndum d’independència, sense entrar en debats estèrils de si primer ha de ser el referèndum o la declaració unilateral d’independència, debat que em recorda a l’eterna discusió sobre què és primer: l’ou o la gallina. Crec que no ens ha de preocupar que hi hagi una altra opció independentista al Parlament ans al contrari, és positiu. És positiu que gent independentista que mai ens votarà per múltiples raons tingui la seva opció. I molt important, aquesta nova opció hauria de capturar el vot independentista captiu de CiU, perquè si no ho aconsegueix, com ha passat a aquestes eleccions, la independència és impossible a no ser que CiU hi aposti alguna vegada, el que no es preveu a curt i mitjà termini.
I a l’eix social, ha de seguir estant al costat dels treballadors, autònoms i petits empresaris. Hi ha alguns que tenen per bandera ser el referent dels treballadors i han aplicat mesures que no s’hagués atrevit a aplicar ni el PP. Esquerra és un partit responsable i és conscient que en època de crisi s’ha de fer algun sacrifici però el que no pot ser és que bona part dels sacrificis vagin a l’esquena dels treballadors.
I n’hi ha d’altres que s’omplen la boca de ser els referents dels autònoms i dels petits empresaris i resulta que en aquesta època tan dura per a aquests col·lectius, claus en el teixit productiu català, donen suport per finançar a bancs i grans constructores amb els diners de tots, mentres autònoms i petits empresaris han de tancar les seves activitats. Esquerra és un partit responsable i no té cap interès que s’enfonsin les grans empreses, sobretot si són catalanes, però d’aquí a ajudar a salvar-les amb els diners dels treballadors, parats, autònoms i petits empresaris hi ha un abisme.
Hi ha qui es queixa que no prioritzem l’independentisme i per a això ens han deixat de votar però això no funciona així. Clar que amb l’expoli fiscal de patim, en cas d’independència tindríem millores en gairebé tots els àmbits. Però mentres no hi hagi una majoria independentista al Parlament cal que vetllem que el pressupost que tenim es gasti correctament en benefici de tots i no en benefici d’uns quants. No és el mateix prioritzar l’escola pública que no prioritzar-la, no és el mateix privatitzar de manera més o menys encoberta el sistema de salut que no privatitzar-lo, no és el mateix fer el 4rt cinturó que la Ronda del Vallès i quedar-nos sense diners per la línea orbital ferroviària, no és el mateix fer de lobby a favor de les grans constructores que no fer-ne, i així moltes altres coses. Clar que s’ha de denunciar l’expoli fiscal a que estem sotmesos, cosa que Esquerra fa molt temps que fa, però fins que no siguem independents o tinguem un finançament just tipus concert econòmic igualment hem de decidir el destí dels diners que tenim.
La realitat és que lamentablement, la independència ara mateix no és prioritària per la gran majoria de catalans, i els que som independentistes tenim molta feina a fer per aconseguir aquesta majoria. Però hi ha independentistes, com els d’Esquerra i particularment els de Sentmenat, que també ens preocupen altres coses com les finances de l’ajuntament, l’atur, l’ampliació del nou institut, la nova escola de primària, la variant, el 4rt cinturó, la nova residència per a gent gran, l’aplicació de la llei de dependència, la restauració del Castell, la política cultural de l’ajuntament, el futur nou centre d’entitats, la gestió dels equipaments esportius i el suport als clubs, el casal de joves, l’estat de conservació dels carrers i clavegueres de tot el poble, el foment del català, l’ús correcte i amb igualtat d’oportunitats de tots els locals municipals, els censos, la política urbanística, el petit comerç, i en general, estendre la mà a tots els ciutadans i associacions de Sentmenat per ajudar a resoldre problemas, cosa que ja portem fent fa temps i continuarem fent si pot ser amb més força. I si ajudem a la gent, com tothom sap que som independentistes, de fet estarem treballant per a l’independentisme.
Cal deixar-se de lamentacions i de retrets, aprendre dels errors i corregir-los, reivindicar la feina ben feta, mantenir la nostra identitat, i seguir treballant.
