El Parlament de Catalunya, de forma unànime, ha posat pràcticament punt i final als censos feudals que afectaven Sentmenat i molts altres municipis del Vallès, i també de la resta de Catalunya. Amb la reforma del Codi Civil, impulsada a instàncies d’ERC i aprovada per tots els grups de la cambra catalana, aquest dimecres 6 de maig s’acaba amb èxit una llarga lluita de més de 10 anys, que curiosament va tenir els seus inicis a la llista de correu de sentmenat.com.
Què són els censos feudals?
Els censos feudals, també coneguts com a censos emfitèutics, són uns impostos de caràcter feudal —vigent des de fa prop de 1000 anys— que cobraven els nobles per permetre que els vassalls cultivessin i visquessin en les seves terres de franc. Per aquest “privilegi”, el noble cobrava anualment una compensació en espècies i, exigia el pagament d’un lluïsme, és a dir, del 2%, cada cop que la parcel·la era venuda. Els censos van perviure fins ara, i tot i que la compensació en espècies ja no es produïa, sí que continuava l’obligació de pagar al marquesat un 4% del valor de la venda de l’immoble per redimir-ne els censos.
Un impost abolit, vigent encara a Sentmenat
Els censos feudals van ser abolits per llei l’any 1837, tot i que algunes propietats registrades pels marquesos abans de la promulgació de la llei no en van ser afectades; l’any 1990, el Parlament de Catalunya va promulgar la Llei de Censos de Catalunya que afavoria l’extinció d’antics gravàmens però, de nou, tampoc no van ser abolits completament.
Malgrat les iniciatives legislatives, els marquesos de Sentmenat van aconseguir no ser afectats per cap de les dues lleis, i els seus hereus han mantingut intacte aquest privilegi medieval i han continuat cobrant aquest impost feudal a Sentmenat.
A més de Sentmenat, a Catalunya existeixen altres poblacions afectades pels censos, com Vacarisses, Castellar del Vallès, Rellinars, Ullastrell, Sabadell, Polinyà, Moià i Barberà del Vallès; i fins i tot hi ha algunes finques de la ciutat de Barcelona gravades amb un 20% del seu valor.
El 2009 es comptabilitzaven, només a Sentmenat, unes 150 finques pendents de redimir el cens feudal.
Els sentmenatencs vam jutjar i condemnar a la forca el Marquès, l’any 2009; tot i que el jutge, al servei dels interessos de la noblesa, el va declarar innocent. © Jordi Vinyets
Sentmenat es mobilitza contra els censos
La mobilització contra els censos va tenir com a punt de partida la iniciativa individual d’una sentmenatenca, la Gemma Fruitós, que en veure’s obligada a pagar els censos l’any 2004 va començar a moure’s per la seva l’abolició. N’hi va haver prou amb un missatge enviat a la llista de sentmenat.com per encendre els ànims d’una bona colla de gent que van decidir fer seva la lluita de la Gemma i acompanyar-la en la seva reivindicació.
A nivell polític, va ser el regidor d’ERC en aquells moments, Joan Casoliva, qui recollir-ne el testimoni i va aconseguir el suport i la mobilització de la resta de membres de la corporació municipal i de tots els partits polítics de Sentmenat, que per dues vegades (la primera l’any 2006, essent alcalde en Josep Vilaró, i la segona l’any 2008, amb Núria Colomé com a alcaldessa) van aprovar mocions instant al Parlament de Catalunya a abolir els censos. Paral·lalel·lament, el grup parlamentari d’ERC va presentar al Parlament de Catalunya una proposició de modificació del codi civil per cancel·lar-los, que no va tirar endavant. Tot i que els serveis jurídics del Parlament es van comprometre a buscar alguna solució.
Cartell de la tercera Festa del Bon Record, per l’abolició dels censos feudals, 2010 © Jordi Vinyets
Malgrat que la iniciativa ja estava en mans dels legisladors, la Gemma Fruitós va continuar la seva lluita incansable per l’abolició dels censos i, fruit del seu treball constant i la seva tenacitat, va aconseguir formar amb altres sentmenatencs i sentmenatenques una plataforma ciutadana que va organitzar diversos actes per l’abolició d’aquest impost feudal. Amb el nom d’Agrupació del Bon Record, aquesta plataforma va organitzar, entre moltes altres accions, tres edicions de la Fira del Bon Record, una festa i mercat medieval que encara ara se celebra a Sentmenat (això sí, sense el caràcter reivindicatiu dels seus inicis) [llegiu article d’en Marc Duran a sentmenat.com].
L’Agrupació del Bon Record va rebre ràpidament el suport de l’Ajuntament de Sentmenat (i de tots els grups municipals) per ajudar en l’organització dels actes; així com de sentmenat.com, que vam donar suport en la seva difusió mitjançant internet, posant en marxa un bloc sobre els censos i editant unes samarretes amb una il·lustració del dibuixant Aleix Saló.
6 de maig de 2015: El Parlament posa “punt i final” als censos
Amb l’assessorament incansable d’alguns tècnics, i amb l’impuls de la societat civil, ERC va presentar per primer cop esmenes a la reforma del Codi Civil que es va fer l’any 2006. Malauradament, llavors no van ser admeses.
El 2015 s’obria una nova finestra d’oportunitat amb la nova modificació del Codi Civil, i ERC tornava a la càrrega amb un paquet d’esmenes. S’hi afegia també, aquest cop, el PSC de Castellar, que també impulsà esmenes en el mateix sentit.
Malgrat això, una nova ombra planava sobre l’èxit de la iniciativa, per raons jurídiques incomprensibles semblava difícil que els arguments presentats per abolir els censos rebessin el suport majoritari de la cambra, perquè l’ordenament jurídic no distingeix entre els censos d’origen medieval i la resta de censos, com els procedents d’un contracte, i abolir els primers hagués suposat abolir també els segons.
Per sort, gràcies al treball dels serveis jurídics del Parlament i, per primer cop, amb el consens unànime que els diferents grups de la cambra catalana han demostrat en aquest tema, es va trobar la solució al problema. Veient que jurídicament no era possible abolir els censos medievals, la solució acordada va ser la de permetre esborrar del registre de la propietat qualsevol cens pel qual no s’hagi pagat pensió en els últims deu anys, el què suposaria, de facto, la supressió de la pràctica totalitat de censos medievals, que fa anys que no paga ningú.
Per què no es pagaven els censos feudals? Simplement per pur anacronisme. Els censos obligaven als ciutadans a pagar anualment una pensió al marquesat. Aquesta pensió normalment consistia en espècies (quatre gallines, mitja dotzena de conills, dues dotenes d’ous, una garbera de blat…); aquestes pensions tenien sentit en una societat agrícola, però no en una societat industrial, així que els censos van anar deixant de pagar-se (i suposem que el Marquès tampoc s’esforçava a cobrar-los, potser perquè no compensava l’esforç o, permeteu-nos la ironia, perquè no volia veure el seu palauet de Barcelona ple de bestiar).
El què no havia desaparegut, però, era la redempció dels censos en cas de compravenda del sòl o de l’habitatge per deixar la finca lliure de càrregues, una redempció que en el cas de Sentmenat suposava el 4% del valor de taxació del bé immoble.
Així doncs, si bé tothom admet que la solució podria ser millor, perquè no suposa l’abolició dels censos en termes legals, sí que de facto en pot suposar la pràctica desaparició. Tant sols caldrà que tots aquells que no hagin la pensió durant els darrers deu anys, reclamin al registre de la propietat esborrar-ne el cens.
Pels pocs, quasi bé anecdòtics, casos que encara es vegin afectats pels censos, la llei rebaixa substancialment la quantia que els afectats hauran de pagar per cancel·lar el cens.
Un triomf de la societat civil
Si bé la solució als censos ha arribat de la mà dels polítics —principalment dels republicans, però amb el suport unànime de la resta de forces polítiques—, ens cal reivindicar fermament el paper fonamental que la societat civil ha tingut en aquest afer, i especialment, la decisió, la fermesa i empenta de dos noms propis.
Gemma Fruitós, impulsora de la lluita contra els censos
En primer lloc, la sentmenatenca Gemma Fruitós, que va saber transformar la seva indignació personal en un moviment popular que, mica en mica, va anar sent assumit pels diferents grups polítics [article de Gemma Fruitós a sentmenat.com].
I en segon lloc, l’incansable treball dels membres de l’Agrupació del Bon Record, que han mantingut viva la flama de la lluita contra els censos fins el dia d’avui.
