Xoc d’intencions va ser el que es va produir en el Municipal de Can Sorts, on es contraposaven l’apressant necessitat de guanyar d’un equip com el Sentmenat que busca retrobar-se en aquest final de temporada amb aquell conjunt que il·lusionava a principis de la mateixa i la rígida obligació de vèncer per seguir barallant per l’ascens per part del Juan XXIII. La primera es va imposar a la segona en una primera part en la qual el Sentmenat no va ser el mateix d’altres partits perquè la intensitat va ser diferent. Agafats a una motivació extra per jugar contra el colíder, els blaugrana van ser millors i impulsats també per aquest canvi de formació a estones van sotmetre a un rival de tal magnitud en el primer temps en el que els visitants gairebé ni la olorar encara que no van perdre el rastre del gol en aprofitar una de les dues úniques arribades que van tenir. Tot el contrari del Sentmenat que no va arribar a tancar el seu cercle de bon joc amb l’empat i ho va pagar en la segona part en encaixar el segon. El Juan XXIII no va demostrar ser un gran de la categoria però va exhibir aquesta sort o picardia que tenen els grans de guanyar partits sense la necessitat de jugar bé.
Impecable enrere, fluït davant
La major intensitat va impulsar els blaugrana, als que el canvi de formació els va acabar de llançar encara que tant un detall com l’altre van encaixar perquè el Sentmenat es mostrés com un bloc sòlid i signés un partit portentós. Els de Morral van justificar que si el 4-4-2 havia fallat en la derrota contra el Can Colapi havia estat per la falta d’actitud ja que contra el Juan XXIII l’èxit va ser evident. El quadre sentmenatenc va alinear per primera vegada als seus quatre defenses de gala junts en formar Kiku i Bueno com a centrals i Raúl Martínez i Dani Alonso com a laterals. Aquesta decisió va ser la base del repàs que va donar un ofensiu i atrevit Sentmenat al segon classificat a la primera part. El quadre local, que va assumir una aclaparant possessió de la pilota, va tancar sempre amb els seus quatre homes de darrere i va comptar sempre amb superioritat numèrica per frenar el contracop del temible trident de davanters del Juan XXIII, que només van qüestionar l’autoritat de la defensa local en una perillosa arribada resolta per Miki i un gol matiner en el que Bermúdez va partir en una posició més que dubtosa.
Els blaugrana no van claudicar malgrat un gol esquinçador en l’ aspecte psicològic per ser el principi del partit i per mantenir una superioritat fins al moment sobre el segon classificat que va prosseguir després del gol visitant. El Sentmenat va oferir recursos en llarg i en curt per atacar i per això pràcticament va acampar tres quarts de camp durant tota la primera part. Si no arribava tocant, Donai se la quedava en els desplaçaments en llarg erigint-se en el rei de la segona jugada. Situat estratègicament per darrere d’Eugenio, el davanter blaugrana era el que amb la seva embranzida i la seva astuta col·locació recollia tots els refusos de la defensa egarenca en el joc en llarg del Sentmenat. Això i la paciència i qualitat dels blaugrana a l’hora de tocar va ser el que va fer que els de Morral governessin el matx des de la possessió.
En el manteniment de la pilota però també en el magnífic funcionament col·lectiu de la pilota van tenir a veure el doble pivot Armando-Pardines, magistrals amb l’esfèrica i més encara tancant les contres del Juan XXIII. Tot i així el major proveïdor de perill del Sentmenat van ser les bandes, des d’on van arribar tres de les quatre ocasions marrades pels blaugrana. Molt va tenir a veure la societat que van formar a la banda dreta Christian Alonso –alineat aquesta vegada en el costat-, i Donai que sempre van enviar centres a l’àrea amb les seves combinacions. El Sentmenat va treure aquí benefici de jugar amb quatre enrere, ja que els dos laterals tancant donaven plena llibertat per pujar als jugadors de banda, acostumats a ser carrilers.
· Classificació i resta de la jornada
· Més informació a El orador del deporte
