En declaracions a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), l’alcalde de Lliçà d’Amunt i l’alcaldessa de Sentmenat, dues de les localitats on la Generalitat ha demanat que es modifiqui el traçat del Quart Cinturó, han valorat positivament aquest suport, sobretot pel fet que s‘allunya la via dels nuclis urbans. Tot i això, el batlle lliçanenc, Ignasi Simón (PSC), ha avisat que la proposta del Govern encara és ‘una mica fluixa’. Per la seva banda, Núria Colomé ha afirmat que les al·legacions del Govern ‘van en la mateixa línia que les que proposava el consistori i també l’ajuntament de Sabadell’
ACN. Tot i considerar ‘vàlida’ l’alternativa proposada a l’estudi informatiu del Ministeri de Foment, la Generalitat proposa diversos ajustos de traçat a Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental), Sentmenat (Vallès Occidental) i les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental).
A Lliçà es proposa un traçat més al nord, gairebé al límit amb Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). L’alcalde lliçanenc, Ignasi Simón (PSC), ha destacat a l’ACN que la proposta del Govern va més amb línia amb el que marca el Pla Territorial Metropolità i suposa una ‘certa millora’ perquè, entre d’altres coses, no passa pel darrere del Centre d’Atenció Primària ni divideix el poble.
Tot i això, Simón ha avisat que en general troben la nova proposta ‘massa fluixa’ en un àmbit global: ‘És com si s’haguessin contingut’, ha puntualitzat. El batlle reitera que s’haurien d’estudiar totes les propostes: ‘Volem el que marca el PTMB, que s’estudiïn seriosament les altres quatre propostes, no només aquesta’.
A Sentmenat, el traçat proposat per la Generalitat fixa que no es travessi la urbanització de Can Canyameres i que s’adopti una alternativa que va pel sud d’aquesta zona. Tot i això, s’avisa que ‘caldrà efectuar ajustos en el traçat per evitar afectacions al bosc i l’ermita de Togores’.
En declaracions a l’ACN, l’alcaldessa de Sentmenat, Núria Colomé (CiU), també ha valorat positivament les al·legacions que el Govern va fer públiques divendres passat i ha afirmat que ‘van en la mateixa línia que les que proposava el consistori i també l’ajuntament de Sabadell’.
De fet, segons Colomé, els representants d’aquests dos ajuntaments van mantenir una trobada amb el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, per tal que les al·legacions a l’actual traçat incloguessin traslladar la carretera al sud del municipi de forma que una zona boscosa de Sabadell i els nuclis urbans de Can Canyameres i Pedrasanta i l’àrea de Puigxoriguer de Sentmenat es veiessin menys afectats. ‘La proposta actual contempla fer passar una carretera pel mig del bosc per connectar Can Canyameres amb la carretera C-155 a través de Puigxoriguer’, comenta la batlle. Afegeix que el projecte actual també inclou la construcció de dos túnels soterrats, un dels quals travessaria la urbanització de Can Canyameres. ‘La nostra voluntat és allunyar al màxim el traçat dels nuclis urbans‘, comenta Colomé que reconeix que els veïns saben que ‘des de fa molts anys existeix aquest projecte’.
Colomé també ha admès que la modificació d’aquest traçat podria perjudicar a altres localitats com Polinyà o Palau-solità i Plegamans, ja que el fet que la carretera es construeixi al sud de Sentmenat implica que passi més propera a aquests dos municipis. Tot i això Colomé s’ha mostrat convençuda que el projecte final contemplarà les necessitats dels habitants i perjudicarà ‘el mínim possible’ el territori: ‘El Quart Cinturó és una via imprescindible per millorar la mobilitat entre els dos vallesos‘, ha afirmat.
Malgrat les crítiques i la polèmica que la construcció d’aquesta carretera ha suscitat a la localitat, Colomé assegura que els veïns afectats estan contents amb la possible modificació del traçat: ‘Els que més actes en contra del Quart Cinturó han dut a terme han estat els de la zona de Can Canyameres’, explica Colomé, que apunta que aquest col·lectiu no vol un traçat alternatiu, sinó que aposta per desdoblar la C-155 enlloc de construir el Quart Cinturó.
Les al·legacions del Govern també preveuen variacions a les Franqueses, on es proposa adoptar el traçat previst en el PTMB, que transcorre lleugerament cap el sud per l’espai lliure existent, evitant així l’afectació d’unes naus i allunyant-se de les cases i de l’església de Santa Maria de Llerona.
